Des de l’any 1984 la Tor deth generau Martinhon acull la seu central del Musèu dera Val d’Aran, amb una exposició permanent que presenta una síntesis de la història de la Val d’Aran des de la prehistòria fins als nostres dies. La visita es complementa amb una col·lecció d’objectes etnològics que ens mostren como era la vida aranesa d’antany.
|
|
|
|
|
La síntesis històrica presenta els següents apartats:
1- Els primers pobladors
: restes arqueològiques que daten la presència humana a a la zona des de l’Edat del Bronze (cista de Mijaran, vasos de la cista de Vaquèira…)
2- La romanització
: ubicació de zona dins la Civitas Convenarum amb capital a Lugdunum Convenarum amb testimonis com fotografies dels banys de Les o els fragments de dues esteles funeràries de Gausac
3- El naixement de la llengua de la Val d’Aran
4- Aran medieval i la seva vinculació amb Catalunya
: a través de fotografies, maquetes i mostra un territori disputat per nobles i monarques del nord i del sud dels Pirineus. Destaquen peces com el Crist de Sant Tomàs de Casarilh
(talla romànica del segle XII amb influència del taller d’Erill, que la capa pictòrica d’abundants fils de sang convertí un Crist majestuós en un Crist sofrent) el Crist de Sant Pèir d’Escunhau
(talla romànica del segle XIII del grup de les anomenades Majestats nues, representant un Crist crucificat i coronat que no pateix) o el retaule de Sant Miquèu de Vilac
(cinc taules del retaule gòtic de Sant Miquel del segle XV atribuïdes tres a l’anomenat Mèstre de Vielha i dues a Pere Espallargues. Presideix la imatge del sant titular del retaule, flanquejada a la dreta per les escenes de la Nativitat i la Dormició de la Verge i a l’esquerra dues escenes de la Visitació).
5- Una petita “república” entre dos reialmes
: aquest apartat mostra l’autonomia de què han gaudit els aranesos a decidir sobre els seus afers, sobretot en la gestió dels boscos, aigües i pastures. El Conselh dera Vila el composaven els caps de casa. Els pobles s’agrupaven en terçons que tenien els seus propis consells. Per altra banda cada terçó escollia els seus conselhèrs que formaven el conselh Generau d’Aran. Aquesta autonomia política es tradueix en elements com les bosses per a l’elecció per insaculació del Síndic i els consellers del Conselh Generau d’Aran (segle XVIII) o l’armari dels privilegis (segle XVIII), tancat amb sis claus i que cada conseller en tenia una.
6- La casa i la família
: aquest apartat ens mostra des de l’arquitectura de la casa aranesa fins l’estructura de la família troncal integrada per tres generacions. Elements com la capa de cerimònies, l’arca de núvia, el vestit de bateig o les marques de bestiar ens ajuden a entendre la vida dels seus habitants.
|
|
|
|
|
|
La segona part del Musèu és un recull de peces etnogràfiques
que ens ajuden a entendre l’activitat econòmica dels aranesos: la ramaderia (instruments per recollir herba, esquelles, indumentària dels pastors), l’agricultura i elaboració del pa, les primeres transformacions a la Val; i elements etnològics referits a activitats domèstiques com els moments de lleure a través d’instruments de música tradicional o els teixits i les robes fetes a casa. Amb instruments relacionats amb el procés de transformació del cànem i la llana (cardat, filat, teixit)
|
|
|
|
|
