|
L’església parroquial de Sant Tomàs o Sant Martin de Casarilh, degut a les moltes i successives reformes portades a terme en aquest temple, no conserva la seva fesomia original romànica. L’afegit de diversos cossos d’edifici, excepte a la part de migdia o sud, són els causants de que el primitiu temple romànic hagi desaparegut a la vista del visitant. A partir d’una nau romànica, l’edifici s’engrandí per la banda nord amb un edifici modern que es converteix en una nau lateral. L’absis semicircular que capçava la nau romànica resta inclòs en un cos d’edifici quadrangular que fa les funcions de sagristia. Sant Tomàs de Casarilh presenta un campanar de torre amb coberta típica piramidal, bastit el segle XVIII, època a la que pertanyen les inscripcions de la llinda d’entrada al temple i la d’entrada a la torre.
|
|
|
De tot el conjunt cal destacar un bloc encastat a la part baixa del campanar, que probablement procedeix d’un frontal d’un sarcòfag. Els motius ornamentals que apareixen son tres cercles tangents, amb l’anagrama de Crist o crismó al cercle central, flanquejat a la dreta per una creu grega patent i a l’esquerra per una roseta o estrella de quatre pètals o puntes. Ambdós elements, la creu i l’estrella, són elements amb una llarga tradició des d’època paleocristiana i visigòtica. Coronen aquest tres cercles, en les seves interseccions dos motius que recorden una esquemàtica flor de lis, que en cas de ser així denotarien una influència de l’altra banda dels Pirineus amb una cronologia no anterior al segle XII. A la part baixa, dos rostres emmarcats en arcs esglaonats recorden la possible funció funerària que tenia aquest monument petri.
|
L’església parroquial de Casarilh conservava una lipsanoteca amb motius de cercles concèntrics com a decoració, conservada a la rectoria de Vielha i una imatge d’una Majestat, que resta exposada al Musèu dera Val d’Aran.
|
|
