Gisacus o Gausacus com s’anomenava a l’edat Mitjana és un petit nucli de població entre la riba dreta de l’Arriu Joèu i la riba esquerra del Garona. Aquesta posició en el sector que separa ambdues conques fluvials configuraren històricament un nucli poblacional força aïllat, característica que ha perdut amb el creixement progressiu de Vielha, quedant ambdós nuclis pràcticament units.
|
Les seves cases, a 994 metres d’altitud, se adapten perfectament al pendent del terreny on s’aixeca el poble que domina el petit barranc de Gausac i el carrer principal, de cases de pedra curosament treballades, amb profusió de flors pels seus racons, s’enfila trepant pel pendent.
|
El creixement a què s’ha vist sotmès els últims anys, paral·lel al creixement de Vielha i el turisme, ha sabut combinar les construccions noves adaptades a les noves formes de vida amb les construccions més típiques de bordes de característiques constructives que doten el poble d’una idiosincràsia molt pròpia. |