|
A 1047 metres d’altitud s’erigeix el poble de Vilac, al vessant del pla de Mont, sobre la confluència l’arriu de Salient amb el Garona. Aquesta petita població que apareix anomenada als documents antics com Vilaco o Vilacho forma un conjunt agrupat de cases, amb carrers costeruts i algunes places. Una volta pel seu nucli antic ens permetrà descobrir cases antigues amb llindes del segle XVIII, segle marcat per la guerra de Successió, en la qual la Val d’Aran es va mostrar partidària, excepte en casos de personalitats francòfiles com el del baró de Les, de la causa de l’arxiduc Carles d’Austria. Retrobarem així belles cases d’àmplies balconades i artesania de fusta. Des de la plaça de l’església es pot gaudir d’una bonica panoràmica sobre Mijaran i més al fons sobre Sarrahèra i la riba de l’Arriu Nere.
|
|
Vilac conserva en la seva arquitectura la importància que tingué a la Vall, essent el lloc de residència del lloctinent de l’alcalde de Vielha.
|
|
A l’accés al poble, entre la carretera principal i el nucli de població, hi ha dos oratoris, el de Sant Antoni on s’erigia Sant Germès, i el del Sagrat Cor, lloc on es van profanar les talles de fusta de l’església de Sant Fèlix, durant la guerra Civil. Al fons de la ribera de Vilac hi havia un altre poblat anomenat Sant Vicent.
|
|
Vilac constitueix l’únic poble de la Val d’Aran que les seves muntanyes confronten amb tots els municipis excepte amb Bausen. |