|
L’església parroquial de Sant Fèlix de Vilac com la majoria de temples romànics aranesos ha sofert amb el temps una sèrie de remodelacions i ampliacions. De l’edifici original tan sols en resta la nau que estava capçada per absis, capçalera que va ser substituïda el segle XV per la capçalera gòtica octogonal que avui veiem, amb cúpula i llanterna, a la qual s’afegí una sagristia. El campanar de torre quadrada, ubicat a ponent de la nau, correspon també a aquest període gòtic (segles XIV-XV). La base del campanar denota el seu origen defensiu, formant part del castell. Presenta finestres ogivals i està rematat a la part superior amb merlets cegats.
|
|
Dintre del conjunt es distingeix perfectament el cos romànic de planta basilical de tres naus separades per arcs formers, essent la nau central de volta de mig punt i les laterals amb volta de quart d’esfera, totes reforçades per arcs torals. El temple conserva alguna de les finestres originals romàniques, malgrat això la llum que arriba a l’interior ho fa bàsicament a través de les finestres del presbiteri.
|
|
|
La portalada de l’edifici s’obre al mur sud. És una portalada de factura molt senzilla, formada per tres arcs en degradació formant una arquivolta, que descansen en impostes llises, que reposarien sobre tres parells de columnes, dels quals tan sols se’n conserva una que demostra el seu caràcter ornamental i no funcional. Aquesta columna de cos cilíndric presenta un capitell de decoració entrellaçada identificable amb elements de la portalada de Bossost. El conjunt es troba emmarcat per un guardapols de decoració escacada i soguejada, semblant a les portes que podem trobar al temple de Bossost. La porta, arquitravada, delimita un timpà semicircular amb la representació del Pantocràtor envoltat pels quatre evangelistes, distribuïts de manera irregular i asimètrica. Crist apareix entronitzat amb la mà dreta en actitud de beneir i amb l’esquerra subjecta un pergamí. La túnica deixa entreveure l’anatomia, de factura molt tosca i la desproporció fa que la figura sobresurti del timpà. A l’esquerra del Redemptor hi ha la representació de l’àliga de Sant Joan i sota el toro alat de Sant Lluc, a la dreta l’àngel de Sant Mateu i sota seu el lleó de Sant Marc.
|
|
Sobre la portalada trobem un bloc amb decoració esculpida d’un element quasi constant a les esglésies araneses: tres cercles a tocar l’un de l’altre, amb l’anagrama de Crist o crismó trinitari al cercle central, flanquejat per sengles cercles que tenen una roseta de nou pètals lanceolats inscrita. A la part superior de les interseccions apareixen dues creus gregues. La semblança d’aquest bloc amb el que trobem a Escunhau és ben patent, el que ens indica que hi havia algun taller ambulant que anà treballant en diferents pobles de la zona. El crismó de Vilac presenta les lletres alfa i omega canviades d’ordre i la S invertida. A més presenta un petit travesser de creu sota la P amb pestanya i dos signes als braços inferiors de l’aspa. La seva tipologia l’emmarquen al segle XII.
|
|
Finalment, del conjunt cal destacar alguns elements decoratius que es troben repartits en els murs nord i sud. En el mur nord trobem restes de decoracions d’escacats i de figures animals (peixos, gos o lleó molt estilitzat...). En el mur sud trobem elements com un ocell, algun escacat, un element vegetal que ens recorda la vinya litúrgica, una creu grega amb cercles als quarters i la decoració d’una finestra cegada amb decoració escacada i entrellaçats als extrems.
|
|
|
A l’interior de l’església es conserven els quatre suports de l’altar, una pica beneitera decorada amb motius geomètrics i una pica baptismal amb decoració figurada i flors de lis.
|
|
