|
|
Una de les causes de la creació del sector del tèxtil i de l’estampació a Catalunya fou l’incipient comerç amb Amèrica a mitjans del segle XVIII i segle XIX. Un dels productes exportats al continent americà foren els teixits i, sobretot, les indianes, unes teles de cotó estampades per un sol costat. Aquestes eren originaries de l’Índia, i degut a la seva acceptació a casa nostra, vam esdevenir un dels productors més importants. A partir d’aquí, infinitat de models, motius i tècniques d’estampació han estat creats i desenvolupats al nostre país. Aquest fou l’origen d’aquests sectors al nostre país, i des d’aquest punt el Museu d’Estampació Tèxtil de Premià de Mar recull el testimoni històric del tèxtil i de l’estampació. El Museu ens fa una introducció als inicis, la història i les tècniques tradicionals d’estampar. A més, en una altra secció podem descobrir els secrets del color, en un laboratori on podrem realitzar un taller didàctic i així iniciar-nos en les tècniques d’estampar. Per últim, el Museu també ens ofereix un petit recorregut al llarg dels diferents estils d’estampació, mitjançant la comparativa entre cada estil d’estampació amb els diferents moviments artístics que s’han donat en el mateix moment de la realització de l’estampat.
|
|
|
Però no oblidem que l’origen d’aquest edifici, d’estil bàsicament modernista, és la fabricació del gas d’hulla. L’edifici original, que encara conserva la porta de ferro forjat i dues naus de maó vist i pedra, fou construït l’any 1884 i va funcionar fins 1941. “La Propagadora del Gas” era el nom d’aquesta fàbrica de gas d’hulla. Amb el nom de gas d’enllumenat, gas d’hulla o gas de coque, i en alguns països gas ciutat, es designen les mescles de gasos combustibles que cremen amb flama lluminosa i que es formen per la destil·lació seca d’hulla o carbó de pedra, sense aire, a temperatures de 1.200º a 1.300º C. Aquesta tecnologia es va emprar fins l’explotació del gas natural. La llum de gas va transformar la vida i va civilitzar els carrers que van deixar de ser molt perillosos a la nit. De tota manera les primeres làmpades de gas eren molt desagradables, feien pudor i només emetien un petit resplendor groguenc i en habitacions petites esclafaven l’ambient i el feien irrespirable. El 1885 el físic austríac Carl Auer, va colocar a les làmpades un maneguí impregnat amb tori i òxid de ceri que les feia incandescents i augmentava la intensitat lluminosa.
|
|
L’any 1941 la fàbrica va ser adquirida per la Catalana de Gas, i va estar en funcionament fins 1983. Vuit anys després l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament, restaurat per Rafael de Cáceres, i transformat en museu. Aquest, conté, a més d’una explicació, interpretació i introducció en el món de l’estampació, un recull de testimonis de l’arqueologia, història i etnologia locals, a més d’explicar també la indústria del gas, fet que dóna origen a l’edifici que alberga el Museu. Aquest Museu, pertanyent actualment al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, fou promogut per l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar l’any 1983. Està situat al carrer Joan XXIII.
|
|
