Monestir de Sant Pere de Casserres de les Masies de Roda ***
|
El monestir de Sant Pere de Casserres s’alça magnífic en una petita península, situat en un punt estratègic de primeríssim ordre, envoltat per un dels meandres del riu Ter, en un paratge bellíssim. La seva fundació està vinculada a la senyora de Cardona Ermetruit, casada amb el vescomte d’Osona Guadall, que va viure a finals del segle X, inicis de l’XI. S'iniciaren les obres a l'entorn de l'any 1006 i el 1012 ja hi havia monjos. Uns anys després de la consagració, l’any 1079, fou unit pels vescomtes de Cardona a l’abadia francesa de Cluny per tal d’assegurar la vida monàstica. A partir dels segles XIII i XIV s’inicià la decadència i el 1573 el papa Gregori XIII dictà la annexió del monestir al col.legi jesuïta de Betlem de Barcelona. Després de l’expulsió dels jesuïtes, l’any 1767, va passar primer a mans estatals i després a mans de la família March, la qual la va vendre a inicis del segle XIX a la família Pallàs. Finalment el Consell Comarcal d’Osona el va adquirir l’any 1991. |
El claustre està adossat al mur de migdia de l'església i actua com a distribuidor de les diverses dependències monàstiques a les quals ...
L’església és de planta gairebé quadrada, de tres naus cobertes amb voltes de canó, separades per grans pilars cruciformes, rematades ...
A l'entorn del claustre i a l’ala est que es considerada la més antiga, hi havia una sala destinada a l’scriptorium, la sala capitular iel dormitori. ...
Conjunt de 78 tombes antropomorfes excavades a la roca que corresponen a una necròpolis del segles IX-X, anterior a la construcció del monestir. Aquestes ...
Curiositats
|
El seu origen està vinculat a la llegenda del Cos Sant del Nin, que narra com un infant va parlar tres dies després del seu naixement, tot afirmant que moriria abans d’un mes, sol.licitant que col.loquessin el seu cos dins una urna tancada i damunt d’un animal de càrrega que voltés lliurement, amb dues ampolles de llet a les alforges. Al lloc on va parar i morir l’animal fou construït el monestir. Curiosament dins d’un armari a la part esquerra de l’altar major de l’església, sota un rètol que deia "Hic est corpus Infantis cujos causa hoc monasterium fundatum fuisse traditur", es va trobar una arqueta policromada amb el cos momificat d’un infant amb les restes d’una mà d’un adult, amb la inscripció "Hoc est manus matris eiusdem Infantis" i segons sembla amb un document que explica la llegenda. A la dècada dels setanta del segle XX l'arqueta va desaparèixer. Anys després un capellà recuperà el Cos Sant després que el lladre el va tornar fruit d'un secret de confessió poc abans de la seva mort. Actualment l'estat de conservació és força precari com a conseqüència dels canvis climàtics i el trasllat inadequat del cos que va patir durant el robatori. Relacionades amb la llegenda també hi ha diverses històries que vinculen el Cos Sant amb el guariment de malalties: si s'agafava un mica del cotó fluix que cobria el sarcòfag i es posava a l'orella, es curava el mal d'orella; advocat dels tartamuts; advocat de la sordesa; invocat per demanar la pluja (les cerimònies consistien en baixar el Cos Sant i remullar-lo al Ter). El monestir va ser edificat amb pedra calcària local extreta del cantó sud d’aquesta península; de fet, uns 300 m abans d’arribar-hi es poden veure la pedrera amb els talls que els picapedrers van fer a la roca. L'any 1376 s’inicia la sèrie de nomenament de priors comandataris amb Pere de Luna, cardenal i futur papa d’Avinyó Benet XIII, que de ben segur ni tant sols visita el monestir. |
Visita
| Per + informació, sobre horaris, activitats, experiències. |
Població: Les Masies de Roda
