El mas de Roda és conegut arreu del país per ser la pairalia natal de Josep Mas de Roda i el seu fill Miquel Mas de Roda, partidaris de l’arxiduc Carles III, i el mas Bac de Roda, camí de Manlleu, on va viure Francesc Macià i Ambert, opositor a Felip V, conegut com a Bac de Roda (1658-1713).
Va nèixer a la veïna Roda de Ter i als catorze anys ja es va casar amb Anna Maria Bac, pubilla del mas Bac. En ésser el pubill de la casa va prendre el cognom de la seva dona com era habitual en aquella època a Catalunya.
“Va passar a dir-se Francesc Macià i Bac, conegut també com en Bac de Roda. Formà part dels Vigatans -tal i com explica www.unitat.cat - una milícia popular que tenia com a mitjà de lluita la guerra de guerrilles, contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya. Aquest cos es deia Companyia d’Osona, n’eren membres destacats a més d’en Francesc Macià: Jaume Puig conegut com el Castellnou de Perafita, en Josep Moragues, Josep Mas de Roda, Carles Regàs Caballer de Manlleu, entre d’altres. Més tard arribava el problema de la succesió a la corona d’Espanya. Els Vigatans es mantingueren fidels a Carles d’Austria enfront de Felip V.
El Vicari general del Capítol de Vic, Llorenç Tomàs, convocà als capitostos dels Vigatans. Tenia lloc el 17 de maig de 1704. S’acordà el desig de la Gran Aliança de fer un gran desembarcament de tropes prop de Barcelona. A canvi els Vigatans havien de provocar un aixecament amb 6.000 homes que servís de cap de pont al posterior desembarcament de tropes. Bac de Roda signà el compromís amb la resta de Vigatans. A partir d’aquell moment, la seva principal missió fou la de provocar petits aixecaments i revoltes a la Vegueria d’Osona, per preparar el terreny. El dia 1 de juliol del 1705 els Vigatans proclamen rei a Carles III a la Plaça de Vic.
El 29 de juliol del mateix any va tenir lloc una de les primeres topades entre ambdos bàndols. El diputat militar borbònic Climent Solanell i el coronel Manegat que comandaven uns 400 homes es dirigia a la vila de Centelles. Amb ells s’havia de reunir el Marquès de Sant Telm i tres esquadrons. De Centelles, amb l’ajuda del poble, pensaven ocupar l’austracista Vic. Els vigatans els sorprengueren quan creuaven el riu Besós. Dispersant-los i prenent-los molt armament. Bac de Roda dirigia un destacament de fusellers com a comandant. Les tropes borbòniques es referen i intentaren de nou d’entrar a la Plana de Vic, aquest cop amb 800 homes. Aquesta batalla dirigida habilment pel General Moragues significà la derrota de nou dels assaltants, coneguda com la batalla del Congost.
El 22 d’agost del 1705 desembarquen les tropes de l’Aliança de Barcelona i els Vigatans reuneixen prop de 7.000 homes. Barcelona esdevé sota el poder dels austracistes després dels atacs al Castell de Montjuïc, el 9 de novembre del 1705. Els caps dels Vigatans reberen títols militars i foren convertits en Guàrdies Reials Catalanes.
Bac de Roda optà per tornar a la vida pagesa, però la tranquil·litat no durà gaire, i els borbònics desembarcaren amb una Armada, prop de Barcelona. El fet sorprengué a Bac prop de Tortosa. Els Austracistes es reorganitzaren, i el tenim de nou, al capdavant de 600 homes a l’any 1706. Vigilant i defensant la línea que dividia la Ciutat de Barcelona i l’estratègic Castell de Montjuïc. El dia 7 d’abril recuperaren i trencaren una trinxera que els borbònics havien fet a l’altura de Santa Madrona, per aïllar Montjuïc de la ciutat.
Es torna a parlar d’en Bac de Roda pel 1709, quan torna a comandar un grup de fusellers que va retenir als francesos provinents de l’Empordà. Bac de Roda tenia ja el grau de Coronel. Acabada aquesta campanya es retirà de nou a la vida de pagès.
El 17 d’abril del 1711 moria sense descendència l’Emperador Josep I. Carles fou el nou Arxiduc. Catalunya començava a quedar sola. Les tropes austroalemanyes començaren un progressiu replegament. Es torna a parlar d’en Bac de Roda: un home sempre resistent a l’invasió estrangera i borbònica. Aixecaven partides amb la resta de Vigatans i continuaven amb la tàctica de guerriles, però ara en una situació molt més difícil. La seva tropa rebé la missió de defensar Barcelona. Allà es dirigí. Actuant en coordinació amb Antoni Desvalls, Marqués de Poal. Al 28 d’agost del 1713 les tropes borbòniques del Duc de Bacamonte enfilaren el Congost i venceren als Vigatans. La situació canvià. Osona era ocupada i comandada pels borbònics. Quan la situació canvià a pitjor, tornà al mas Colom , casa on es crià, on hi estaria més segur que al mas Bac. En Josep Riera de Vallfogona del Ripollés, antic amic seu, el descobrí i el delatà. Fet presoner i executat a la forca el dia 2 de novembre del 1713 al Puig de les Devallades de Vic. La seva mort originà una venjança posterior dels Austracistes. El Marqués de Poal atacà la vila de Berga que s’havia tornat borbònica. Apresà uns 28 miquelets, i per venjar en Bac en manà penjar els 4 més significats.
Sembla que el delator, Josep Riera, morí el 15 d’abril del 1714, ente miquelets austracistes i tropes borbòniques. Assabentat el capità Roca del regiment austracista de l’identitat d’un dels morts, la d’en Riera, el feu desenterrar i penjar a una forca com a traïdor i persona vil”
|
