Dins d’una petita península que forma un meandre del riu Ter trobem aquest jaciment, situat en un indret estratègic i de pas. El seu poblament va ser gairebé constant des de la fi de l'edat del bronze fins al 1314.
|
|
|
|
|
|
La recerca arqueològica ha proporcionat dades sobre l’ocupació d’aquest espai ja des dels segles VIII-VII aC, per abandonar-se posteriorment. La següent fase d’hàbitat oscil·la entre el segle IV aC, quan es fortifica i es constata la presència de diversos espais destinats a emmagatzematge de productes, i el segle III aC que torna a abandonar-se. El darrer període d’ocupació ibèrica s’inicia al segle II-I aC, situat a la part més alta i a redós d’una altra muralla, i finalitza al segle I aC.
|
|
|
|
|
La documentació escrita ens confirma de nou la presència humana en aquest espai al període altomedieval. Així les restes existents constaten en primer lloc una necròpolis amb la presència d’un important número de tombes antropomorfes excavades a la roca datables entre els segles IX a XI.
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquesta època alt-medieval les excavacions han documentat cases fetes amb pedra i tàpia, i els estudis paleogràfics de diversos documents (donacions, compra-vendes, testaments, etc.) han pogut reconstruir la vida que es desenvolupava en aquest poblat i fins i tot situar les cases i llocs esmentats en aquests. S'ha de ressaltar que els noms que surten en aquest documents (Eldregod, Witard, Wisall, etc.) denoten un origen netament germànic.
Dels segles XII-XIII són les restes de l’església romànica de Sant Pere de Roda, destruïda l’any 1314, d’una única nau, capçada a llevant per un absis semicircular i un campanar de planta quadrada. A la part central de la nau i d’un període també anterior s’observen uns forats circulars a la roca natural, utilitzats possiblement per suportar uns pals de fusta per a una construcció indeterminada. La porta d’entrada estava situada inicialment al sud.
La resta del jaciment medieval consisteix en un conjunt d’habitatges, construïts a l’entorn d’una plaça, contemporanis de l’església i d’un conjunt de tombes, de lloses que es situen a l’entorn de l’església i que es podrien datar a l’entorn dels segles XII-XIII. Aquesta fase coincideix amb la màxima evolució urbanística del poblat i la formació el nucli de la població de Sant Pere de Roda que posteriorment originà Roda de Ter i les Masies de Roda.
Les cases eren de planta quadrada o rectangular, construïdes amb carreus de pedra lligats amb argamassa. S'han pogut identificar un molí, un graner, la casa del ferrer i la ferreria. la casa del picapedrer entre d'altres dependències de poblament.
Vora a aquests edificis també s'han documentat diferents sitges i cisternes, semiexcavades en la roca seguint la línia marcada per la pròpia geologia de la península marcada per una profunda esquerda.
|
|
|
|
|
|
En un dels extrems trobem testimonis d'una torre circular de guaita que estaria construïda amb fusta.
|
|
|
|
|
|
|
|
