|
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º
|
|
La primera referència documental de l’església és de l’any 945 quan en l’acte de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat de Montserrat, la comtessa Riquilda, esposa del comte Sunyer, llega l’església de Sant Llorenç amb cementiri i sagrera.
|
|
Josep Maria Bosch Casadevall informa que “la situació de l’església i la rectoria, allunyada de les cases, respon al fet que es tracta d’una construcció anterior als primers carrers del nucli d’Hortons (1750-1818) i que l’elecció dels terrenys per les cases dels treballadors del camp es feu d’acord amb els interessos dels propietaris. L’església actual es construeix entre el 1845 i 1847 i es tracta d’un edifici d’una nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de planta quadrada i octogonal la part superior. L’altar major i els laterals es decoren amb retaules d’obra d’estil neoclàssic ”.
|
|
|
|
|
|
La rectoria , actualment adossada al temple parroquial, és un edifici de planta rectangular en el qual destaca l’arcada de mig punt de la porta principal, la galeria catalana sota teulada i el rellotge de sol amb la llegenda “El temps passa envellim, fem via al cel Santllorençins ”. Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l’ombra que projecta una agulla clavada damunt d’un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes); en aquest cas és un rellotge vertical. Les hores indicades a l’esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 6 del matí fins les 5 de la tarda; disposa d’unes petites línies per senyalar les mitges hores. La resta d’hores no hi arribava la llum solar directa.
|
|
|
