|
|
Aquest edifici que es consagrà el 1101, com a Sant Sadurní de Subirats , ha estat l’element aglomerador del nucli poblacional que va sorgir al seu voltant cap a mitjans del segle XII. Ja des d’època romana aquest emplaçament formava part de la Via Augusta romana, raó per la qual fou indret de pas i comerç. L’únic carrer de la vila era anomenat carrer dels cavallers, just el que ara limita amb la parròquia de Sant Sadurní.
|
|
|
|
Del temple religiós ja en tenim constància a mitjans del segle XII com una petita església romànica, que romangué estancada fins al segle XVI, quan es decidí engrandir la construcció. L’actual seu arxiprestral, doncs, no esdevingué tal i com la coneixem actualment fins el 1606, data de construcció del campanar gòtic octogonal, en la que també es reformà la resta del temple. Més endavant el recinte fou ampliat i transformat ja al segle XVIII, convertint l’església a l’estil barroc, i remuntant-nos ja al segle XIX s’hi va afegir una nova nau i es va construir l’actual porta. És evident, doncs, que de l’esglesiola primigènia i la del segle XVII en queda ben poc, però sens dubte podem afirmar que ja era de gran importància com ho certifiquen les magnífiques gàrgoles del cloquer.
|
|
De l’edifici actual en destaca el porxo, amb esgrafiats simulant una volta de creueria, que precedeix la porta principal, decorada amb més esgrafiats de tons crema i blanc amb motius geomètrics, florals i cortinatges, que contrasten amb els que decoren el timpà de la façana principal, on hi ha representat un pantocràtor.
|
|
|
|
|