|
|
|
La quantitat de construccions medievals que té Vilafranca fa que sigui d’estranyar que aquest edifici dels Trinitaris fos l’únic edifici de transició del Gòtic al Renaixement. De fet, el lloc fou fundat molt abans, quan Bernat Llobet creà un hospital pels pobres i malalts el 1272, el vico Sancti Spiritus , que després seria conegut com a carrer de la Font.
|
|
|
Per altra banda els frares trinitaris , establerts a la vila des del 1331, van també traslladar-se a l’hospital cap al 1557, on aixecarien l’església de la Santíssima Trinitat el 1578, al lloc on s’albergava l’església dedicada a l’advocació de la Mare de Déu del Remei. El temple s’estructura en una sola nau, volta de canó lleugerament apuntada, deu capelles laterals, i una façana que destaca per la seva gran rosassa i la portalada que permet l’entrada a l’indret de culte per un arc ogival motllurat en relleu, suportat per les tres arquivoltes de mig punt que arranquen d’unes impostes amb imatges d’àngels i ornamentacions florals esculpides. Al timpà, un relleu que representa l’escena de la crucifixió de Crist, i on s’hi representa l’advocació de l’església: la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant).
|
|
Adossat a un lateral hi trobem un campanar de planta octogonal , que arranca de la teulada a dues aigües de la nau principal de la construcció. A la part inferior, per la façana lateral, hi trobem una porta de tendència neoclàssica, encara que amb un arc de mig punt. Aquest és flanquejat per dues columnes que suporten una falsa arquitrau, i aquesta un fris decorat amb tríglifs i mètopes que condueixen la mirada al frontó triangular que culmina aquesta entrada al campanar i les dependències de l’edifici contigu.
|
|
Tot i la bellesa de cada relleu, cada detall, i la magnificència del temple, aquest fou exclausurat el 1835, i no es reobrí al culte fins al 1839. Més tard fou declarat també parròquia, el 1867.
|
|
|
