Col·legiata de Santa Maria i les homilies d'Organyà ***
|
La col·legiata de Santa Maria d'Organyà fou l'escenari de la prèdica de les Homilies i, molt probablement, el lloc on foren redactades. L'edifici actual és el producte de gairebé deu segles d'obres, reformes i modificacions diverses | ||||
| ||||
Primera fase: segle XI-XII El testament del comte Borrell, datat el 993, ens dóna la primera menció de l'església parroquial de Santa Maria d'Organyà. Segons consta en documents posteriors, aquesta primera església hauria estat construïda i dotada per Isarn Caboet durant el pontificat del bisbe Sal·la, tot just uns anys abans del testament de Borrell. Aquest primer temple es va fer petit de seguida. Així, els Caboet van promoure la construcció d'un edifici totalment nou, que fou consagrat pel bisbe Guillem Guifré el 1057. El comportament escandalós d'Adalbertí va propiciar una refundació de la canònica el 1090. Aquest fet, al qual es va sumar un incendi, degué propiciar la renovació de l'edifici consagrat el 1057. El fragment d'absis decorat amb bandes llombardes que també podem veure avui forma part d'aquesta primera fase constructiva. | ||||
| ||||
| ||||
| ||||
Segona fase: segles XIII i XIV Durant aquestos dos segles es va produir la primera gran reforma de l'edifici romànic, justificada per les necessitats d'espai de la puixant canònica. D'aquest moment és la façana principal, l'oest, i l'ampliació del temple amb la construcció d'una nova nau cap a migdia -que va comportar la destrucció de l'absis sud- i el creixement del temple cap a ponent. | ||||
| ||||
Tercera fase: segle XV La nau sud, que fins llavors estava dividida en dos nivells, fou unificada i coberta amb una nova volta apuntada, feta amb pedra tosca i suportada sobre arcs torals. Es va obrir també un gran arc al primitiu mur sud de l'església. | ||||
| ||||
Quarta fase. Dels segles XVI al XVIII El 1539, el papa Pau III va decretar l'annexió de la canònica d'Organyà a la mensa capitular d'Urgell. Aquest fet va comportar noves alteracions a l'edifici. Les innovacions litúrgiques que va imposar el concili de Trento es van traduir en la construcció del cor i del campanar. En aquesta fase l'església de Santa Maria es va ampliar cap al nord, amb la construcció de tres capelles obertes que formaren una nova nau. | ||||
| ||||
Cinquena fase. Segles XIX i XX La col·legiata es va suprimir definitivament el 1851. A partir d'aquest moment, l'església de Santa Maria només té la funció d'església parroquial. El 1911 es va produir una profunda reforma de l'edifici, amb l'enderroc de la capella del Roser i la resta de dependències de la canònica que ocupaven part del que avui és la plaça. També es va renovar el cor, tot substituint el que hi havia d'obra per l'actual de fusta. Una altra reforma estructural va consistir en l'anul·lació del gran arc que comunicava la nau central amb la sud, i que fou refet amb dues noves arcades per donar un aire més simètric a la construcció. | ||||
| ||||
| ||||
| ||||
Article de Albert Villaró, historiador i escriptor, a LES FALDADES de Lo Banyut |
En aquesta església es van predicar les conegudes Homilies d'Organyà. Coneixem amb el nom d'Homilies d'Organyà un petit quadern de 8 fulls de pergamí (de 175 x 120/125 mm. aproximadament) que conté, sense cap títol i de forma fragmentària, el text de sis sermons corresponents al període quaresmal. El quadern fou descobert el mes de setembre de l'any 1905 per l'erudit barceloní Jaume Miret i Sans a la rectoria de l'església de Santa Maria d'Organyà (data gairebé segura, tot i que el mateix Miret escriví que fou l'any 1904). Conscient de la seva importància, ràpidament el transcriví i el publicà, i posteriorment féu les gestions perquè el manuscrit fos adquirit per la Junta de Museus de Barcelona (probablement l'any 1907), des d'on passà, a començaments de l'any 1913, a la Biblioteca de Catalunya, lloc on es conserva actualment.
La lletra del manuscrit és d'una sola mà, probablement d'algun copista d'Organyà no identificat, amb trets d'escriptura molt personals. El professor Jesús Alturo, gran coneixedor de la paleografia catalana medieval, ha estudiat la lletra del manuscrit i únicament localitza documents amb trets paleogràfics semblants en documents procedents de la canònica d'Organyà, tots ells compresos entre els any 1200 i 1218. Tècnicament, el tipus de lletra amb què estan escrites les Homilies s'anomena "escriptura postcarolíngia amb influència de la pregòtica". Es tracta d'un tipus d'escriptura força singular, amb notables arcaismes respecte d'altres textos coetanis. |
