Monument a Torras i Bages a Les Cabanyes
Un petit jardí davant del temple parroquial mostra al visitant un monument dedicat a un del seus fills il·lustres, és el monument dedicat al bisbe Dr. Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, 12 de setembre de 1846 - Vic, 7 de febrer de 1916), figura que destacà per la seva activitat pastoral però també per la seva activitat literària. Col·laborà a La Veu de Montserrat, a Les Quatre Barres i a La Veu de Catalunya. | ||||
| ||||
L’any 1892 publicà la seva gran obra La tradició catalana, que constitueix una exposició i defensa dels valors ètics del regionalisme català, que segons ell són la base per una constitució social i política de Catalunya, defensant l’ús del català i afirmant que el renaixement de Catalunya ha de fonamentar-se en les característiques tradicionals d’aquest poble. El lema de la seva obra Catalunya serà cristiana o no serà ha estat assumit per diverses generacions del catalanisme polític. La ciutat, pel seu materialisme, no podia reconstruir Catalunya, la salvació només podia venir del camp i de la força espiritual i institucional del clergat. | ||||
| ||||
El sacerdoci no era l’encarregat de constituir cap govern, doncs això era una de les coses que Déu havia deixat en mans dels homes, però si que tenia la missió divina de fer pobles. Daniel Palau Valero afirma que "El seu bagatge intel·lectual arriba a destapar, amb l’ordenació episcopal, el seu veritable mestratge com a pastor i per tant, com a revitalitzador de l’acció missionera de l’Església entre les classes populars i intel·lectuals de Catalunya. L’equilibri entre el pensament i l’acció porten a Torres i Bages a desplegar una proposta evangelitzadora que té el desig d’acollir, enfortir, acompanyar i elevar la fe del poble fidel. Ben ancorat en la tradició teològica del Concili Vaticà I i el món social, polític i internacional que l’envolta, ens permetem intencionadament de copsar quins aspectes del pensament torrasià es veuen acollits en el pensament que elabora el Concili Vaticà II pel que fa a la relació de l’Església amb el món, i fins i tot gosem d’arribar a afrontar la reflexió del papa Francesc pel que fa a la seva aportació respecte del tema de la fe, en la que fou la seva primera carta encíclica Lumen fidei". Aquest autor afirma que "arribem finalment a l’expressió de la pròpia síntesis torrasiana de la vida cristiana en la figura del pagès. La pagesia serveix d’imatge conclusiva per a copsar la intensitat del seguiment verídic de la proposta de l’Evangeli, desplegant harmònicament les virtuts de la fe, l’esperança i la caritat". | ||||
| ||||
