PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||
A pocs metres de la Masia Penyafel hi trobem el temple dedicat a l’advocació de Santa Maria, que ja és esmentat en documentació medieval cap al 1097. Llavors constava com a fortificació, al costat de la qual s’hi erigí ben aviat i més que probablement aquesta capella d’origen romànic. D’aquesta, però, no en sabem res fins el 1200. Després de cinc-cents anys amb minses reformes, el 1747 es va reformar completament degut al llarg període de deteriorament, i no fou retocada fins el 1982, quan es retornà el culte a la imatge gòtica refragmentada de la Mare de Déu de Penafel, de terra cuita, després que es destruís el 1936 amb la Guerra Civil Espanyola. També a principis del segle XX es perderen els dos retaules gòtics que romanien a l’interior del santuari des del segle XV. Del santuari de Santa Maria de Penyafel, eminentment construït de nou al segle XVIII, només en resta la portalada, reaprofitada com a accés del temple, encara que reedificada en la seva façana nord, a l’interior d’un porxo sota les estances superiors de l’edifici. L’entrada, doncs, la forma un arc de mig punt adovellat amb carreus de pedra calcària, amb una motllura als brancals de l’arc que conforma una arquivolta llisa amb un guardapols que en ressegueix el contorn. Tot plegat, suspès damunt dues columnes amb un capitell llis, de forma troncocònica invertida. | ||||
La magestuositat d’aquesta capella es pot contemplar tot passejant tranquil·lament pel camí que porta a l’indret, des del que s’observa clarament el campanar d’espadanya de dues obertures sense campana, coronat per una ornamentada creu. De més aprop, un rellotge de sol proporciona al caminant l’hora cada matí. | ||||