Prop de les restes de l’església de Santa Maria de Penafel s’hi erigí una petita fortificació que des de fa uns segles molt probablement ha esdevingut aquesta important masia dins el terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. De fet, ja des del segle XI es té constància que la fortalesa pertanyia a la família dels Santa Oliva, com s’esmenta en el testament de Gombau Ramon de Santa Oliva de l’any 1097, en el que aquest cedí al seu germà fortitudine de Penna fedel . Altres documents al llarg de tota l’edat mitjana certifiquen l’existència d’aquesta compacta construcció, citant Guillem Ramon de Santa Oliva l’any 1143, o Ramon de Penafel i Pere de Penafel cap al segle XIII.
|
En qualsevol cas, els vestigis d’aquell antic entorn fortificat es convertiren en l’emplaçament ideal per establir-hi tots els habitacles necessaris en una masia pairal catalana ; des dels estables, fins als magatzems de les eines o dels productes que oferien els camps de conreu situats a redós de l’edificació. Per això l’espai que avui contemplem és fruit de les transformacions al llarg del temps, encara que conserven l’essència d’aquelles finestres amb llindes ornamentades amb l’escut d’armes, o les àmplies plantes amb grans obertures, que després s’han complementat amb algun rellotge de sol a la façana lateral, o un pis superior amb tot de finestretes d’arcs de mig punt, que precedeixen la teulada de la casa. Actualment, l’arrebossat de les parets encara ens mostra alguns detalls medievals de la masia de Penyafel com les llindes de les obertures del primer pis, o els carreus perfectament polits dels vèrtexs del cos principal de l’antiga fortificació.
|
