Aguiló és un petit llogarret, que tal talaia silenciosa guaita les terres del seus voltants, de la conca de Barberà, la Segarra i l’Anoia. Tan sols el vent i algun lladruc o udol trenquen la quietud d’aquest petit nucli de cases a redós del seu castell i la seva església. Carrers costeruts de cases que, per les llindes d’algunes, ens transporten a un passat llunyà i a la vegada recent, de persones que amb el seu feinejar diari han fet possible la vida en aquestes terres. Un recorregut amatent pels seus carrers ens farà copsar penúries, lluites i alegries que ara per sempre més resten tancades en les seves parets. |