| ||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||
I TAMBÉ VISITAR-LA VIRTUALMENT A L'INTERIOR EN 360º | ||||
L’església de Sant Pere del castell de Gelida es troba documentada el 945 i sabem del cert que és d’origen preromànic. L’edifici ha patit diverses reformes al llarg de la història, la més important l’any 1780, quan el rector utilitzà la pedra dels edificis enderrocats per construir el campanar, de planta octogonal. | ||||
La construcció, d’una sola nau amb volta de canó, de perfil semicircular, i reforçada per tres arcs torals i suportada per dos arcs formers afegits als murs perimetrals, ja no conserva l’absis primigeni perquè l’església va ser allargada i hi fou construït un absis de planta poligonal cobert amb volta de creueria. Presenta finestres d’una sola esqueixada en les façanes sud i nord, i una finestra geminada a la façana de ponent amb els arcs de ferradura i un pilar enmig. | ||||
Amb les últimes obres de sanejament s’hi han descobert tres finestres preromàniques, que eren tapiades, i l’ara antiga. També s’han restaurat els pilars, s’ha reconstruït la volta i s’ha arranjat el paviment. D’aquesta manera, fou consagració altre cop el 1979, tot rebent un retaule barroc com a donatiu, datat del 1782, i diversos ornaments litúrgics. Cal esmentar que els voltants de l’església sempre havien albergat el cementiri, i per això s’hi han trobat algunes sepultures antropomorfes. | ||||
| ||||
| ||||
També en una paret lateral del presbiteri hi ha el sarcòfag dels senyors de la baronia de Gelida: Berenguer Bertrand i el seu fill Nicolau, suportat per dues mènsules amb cara de lleó. Al frontal frontal, entre els dos escuts nobiliaris de la família Bertran, hi ha gravada la inscripció: "Asi jauen los molt onrats an B.G.N. é an Choalu Bertrand fill seu, les animas dels quals sian an Gloria". La tomba fou profanada en el decurs de la guerra civil i abandonada. Anys després fou localitzat al Museu Marès després d’haver-se identificat pels referents heràldics. La coberta no és original. Berenguer Bertran fou un ciutadà de Barcelona i banquer que donà suport en diverses ocasions al rei Pere III. Fou senyor de Gelida a partir de l’any 1367 quan va adquirir la baronia a canvi de dotze mil florins d’or i la quadra de Masó. Va morir el 1375.
| ||||
A l'interior la major part del mobiliari i decoració litúrgica provenen de donacions particulars, especialment l’efectuada pel Dr. Melcior Colet l’any 1980. Destaca especialment el fragment de retaule barroc que presideix el presbiteri i que substitueix l’original que fou cremat en el decurs de la guerra civil. Es tracta d’un retaule datat l’any 1782 de l’escola castellana; una inscripció ens recorda el seu origen: “Se doró a devoción de Dn Juan Jph Saenz de Texada. Dª Maria de la Fuente, su muger. Año de 1782”. El doctor Colet fou un gran mecenes, home culte i excepcional col·leccionista. Va donar a Gelida entre d’altres el retaule barroc dels Sants Reis, obra de l’escultor Pujol; de fet és autor d’uns goigs dedicats a aquesta advocació i que s’interpreten a l’església la diada de Sant Pau. També va cedir un llenç del segle XVIII dedicat a l’Epifania. Cal recordar que a Gelida havia nascut el seu avi patern, Josep Colet Gavarró i per això va mantenir sempre una estreta vinculació.
| ||||
| ||||
| ||||
| ||||
| ||||
| ||||