Castell de Castellet a Castellet i la Gornal ***

El castell de Castellet fou construït al cim d'un turó al costat d'un meandre del riu de Foix, on actualment es troba l'embassament amb el mateix nom. Aquest turó es troba al vessant penedesenc de la carena litoral que forma part de l'extrem sud-oest del conjunt muntanyós format per l'Ordal i el Garraf. Servia per a controlar el sector oriental de la plana del Penedès juntament amb la fortificació de Castellví de la Marca, que dominava l’altra part. La seva posició li permetia controlar la plana entre la serra de Montmell fins a Montserrat.

El castell, situat a la marca del comtat de Barcelona, s'esmenta per primera vegada l'any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred Amat que hauria d'edificar murs i refer torres i després va passar als seus descendents. Del segle XI es conserva el castell i la capella i del segle XIV són les torres quadrades, els portals i la barbacana del cantó oriental.

Els segles XII i XIII els Santmartí tingueren el castell de Castellet pels comtes de Barcelona,  jurant-li fidelitat. El 1219, el rei Jaume I confirmà als Santmartí el dret que tenien sobre el castell de Castellet que era feu de la corona. Al mateix temps, entre els segles XII i XIV, la família Castellet posseí el castell en rere-feu i, de fet, el domini del terme. Blai de Castellet fou l’últim que va conservar el castell. Després passà a la corona i el rei Martí l'Humà el 1405 va vendre l'alta jurisdicció a Pere de Torrelles. Dels Torrelles passà als Desplà i d'aquests a Bernat de Requesens el 1460.

Durant la guerra civil de 1462 a 1472 el castell fou pres per les tropes del rei Pere IV de Catalunya, al final tornà als Requesens i finalment fou venut a Guillem de Peralta. Fou dels Aguilar el 1566, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma que mantingueren els drets jurisdiccionals fins a l'abolició de les senyories l'any 1837.

L'element més antic, la torre mestra, datada el segle XII, fa uns 5 m de diàmetre interior, el gruix dels murs és d'1,5 m i l'alçada d'uns 15 m. Els murs són fets de carreus rectangulars, força grans i ben arrenglerats. Hi ha diverses finestres acabades amb arc de mig punt. La porta devia estar situada en el mateix lloc que l'actual refeta (sud-oest).

La resta de les construccions sembla que s'han de datar en època posterior, algunes posterior al romànic. El mur orientat a est i acabat amb merlets i espitlleres rodones és datat al segle XIV. El mur formava part d'un clos sobirà en forma de "L" protegit per dues torres d'angle. Per sota del recinte hi ha un talús fet amb carreus grossos probablement del segle XIII que delimita un segon clos a la zona oriental. A la banda nord, un mur i una torre que formarien part d'un tercer clos. Al costat de la torre meridional, la porta d'entrada que actualment mostra un portal acabat amb arc de mig punt i un matacà.

El 1925 fou adquirit per l'arxiver Josep de Peray i March, que el va reconstruir entre els anys 1928 i 1929. A començament del segle XX, el castell estava molt ensorrat, amb la torre mestra mig enfonsada i restes de murs i estances, amb un edifici més modern en la part occidental. Va ser restaurat i en algunes parts profundament refet de forma fantasiosa, molt apartada del seu estil primitiu.

Actualment, des de 2001 és propietat de la Fundació Abertis que el va comprar a l'Hospital de Nens de Barcelona i el va restaurar, sota la direcció de l'arquitecte Joan-Albert Adell. La Fundació, un cop l'any, durant el Mercat Medieval de Castellet, hi fa visites guiades de caràcter gratuït.