|
|
L'església parroquial de Sant Llorenç de Vilalba dels Arcs fou construïda entre el primer terç del segle XVI i mitjan segle XVIII. L'obra es va iniciar cap al 1535, moment en que es va construir l'absis i una part de la nau principal. Entre 1580 i 1601 es va finalitzar la nau i el campanar vell. Al 1705 es va fer la façana d'estil barroc i el 1735 el campanar actual de 42,5 metres d'alçada que s'havia contractat a Miquel Porta i Pedro Castillo; el campanar, consta de quatre cossos, amb pilastres corínties. L'obra es va finalitzar totalment l'any 1744 amb la pica baptismal.
|
|
|
|
|
|
|
|
La façana, barroca, és centrada per la porta d'arc de mig punt amb cassetons, que descansa sobre muntants de motllura fina, i és flanquejada per esvelts estípits sobre basaments: als carcanyols hi ha sengles àngels amb els atributs de Sant Llorenç (la graella i la corona de llorer) amb l’escut de Vilalba al centre, just damunt la portalada.
|
|
|
|
|
|
Sobre, damunt d’un entaulament, reposa un cos d’arquitectura que reprodueix l’esquema de la porta. Al centre, en una fornícula de petxina presideix la imatge de Sant Llorenç que porta l’atribut de la seva passió, la graella. A ambdós costats el flanquegen les imatges de sant Sebastià, copatró de la localitat, i la Jesús com a Senyor del món (porta el globus terraqüi a les seves mans). Corona el conjunt la imatge de sant Llorenç bisbe amb els sants Pere i Pau, a esquerra i dreta respectivament.
|
|
|
|
|
|
L'església, bastida en pedra, és d'una sola nau de quatre trams, amb absis poligonal i capelles entre contraforts, i cor elevat al peus. A cada costat de l'absis hi ha una sagristia poligonal, cosa que fa que la capçalera sigui exteriorment recta. La coberta de les naus és de creueria, recolzada en pilastres clàssiques a la nau central.
L'església de Vilalba, d'estructura molt similar a la de la Fatarella i la Pobla de Massaluca, és un clar exemple d'edifici renaixentista (murs i suports clàssics i coberta de creueria), que fou acabat, però, en època plenament barroca.
|
|
|
La porta lateral presenta unes característiques de regust més clàssic que la porta principal, més propera a les línies renaixentistes o d'un primer barroc. La portalada d'arc de mig punt és flanquejada per dues columnes estriades sobre basament que suporten un entaulament damunt del qual una s'obre una fornícula amb sostre de petxina que dibuixa una mena de templet flanquejat per columnes i motius decoratius a les bandes.
|
