La capella de la Mare de Déu de Gràcia, davant de la parròquia de Sant Llorenç. És considerada templera de repoblament total. L'edifici, actualment fora de culte, va ser reformat de forma molt importants durant el segle XV (entre l'any 1428 i 1500).
Des del segle XVII fou la seu de la Confraria de la Mare de Déu de Gràcia.
En la carta de poblament del 1224 trobem una referència al solar on es va construir. Estilísticament, l'edifici correspon als darrers anys del segle XIII o començaments del XIV. La reforma citada que transformà totalment la concepció espacial i funcional de l'edifici realitzada al segle XV, es portà a terme en el marc dels corrents goticistes del moment. Fou llavors quan es va modificar la façana i la capella major.
|
|
És un edifici de planta rectangular d'una sola nau i orientat al nord. Els murs perimetrals són de maçoneria de pedra mitjana desbastada i lligada amb argamassa de calç i està coberta amb un bigam de fusta i teula a doble vessant, suportat per tres arcs de diafragma bastits amb carreus i fonamentats sobre pilars de grans carreus.
|
|
|
|
|
El presbiteri s'alça sobre una volta catalana de maons plans que es recolzen sobre dos arcs rebaixats. A l'alçada del tercer arc diafragma un mur transversal delimita una cripta, també transversal, que originalment s'obria a l'exterior a través dels esmentats arcs. Al mig de la nau, en sentit longitudinal hi ha dos grans vasos funeraris del segle XVII. Al mur est s'hi obren tres finestres del segle XV, modificades i ampliades posteriorment.
|
|
|
|
|
La façana es va construir sobre un basament de pedra sorrenca, amb una portalada d’arc de mig punt de grans dovelles, característica de les construccions catalanes d'aquest moment. A ambdós costat de la porta i més altes s'obriren dues petites finestres treballades en pedra, d'arc trilobulat i d'escassa llum, que il·luminaven els peus de l'església.
|
|
|
|
Durant la Guerra Civil (1936-1939) es van destruir diferents retaules: un de gòtic atribuït a Jacomart i els de santa Madrona, Sants Cosme i Damià, Santa Anna i Nostra Senyora del Roser.
|
