Ca l'Abat Escarré

Ca l’abat Escarré és un edifici de principis del segle XVII amb portal adovellat d’arc de mig punt i damunt una finestra rectangular de brancals de carreus de pedra i llinda amb trencaaigües d’arc conopial molt baix típic del renaixement de tradició gòtica. Les finestres laterals tenen les mateixes característiques.
Arboç, L’ - Ca l’Abat Escarré
Arboç, L’ - Ca l’Abat Escarré

Un escut abacial i una placa ens recorden que en aquesta casa el 1908 hi va néixer qui anys després seria abat del monestir de Montserrat, Aureli Mª Escarré que, en paraules del també monjo benedictí montserratí pare Josep Massot, “va tenir un paper de primer ordre en la vida de la Catalunya de la postguerra i va contribuir decididament a la reconstrucció de Montserrat i a la seva inserció en les inquietuds i els desigs del seu poble”.
Arboç, L’ - Ca l’Abat Escarré
Curiositats

Aureli Mª Escarré fou ordenat sacerdot el 1933, havent-se d’exiliar el 1936. Retornà al monestir de Montserrat el 1939 i aconseguí que el confirmessin com a prior abans de l’arribada de les autoritats franquistes, evitant així la implantació de l’Església espanyola al monestir.

A instàncies seves el 1947 es portà a terme la cerimònia d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, un dels primers actes de reafirmació nacional i de reconciliació de la postguerra.

La seva postura crítica el convertí en símbol de l’Església catalana, i d’unes relacions excel·lents amb les autoritats franquistes i amb el propi Franco al principi, passà a una postura d’oberta oposició a la dictadura, que culminaren amb les declaracions fetes a Le Monde el 1963 en el context de l’encíclica Pacem in Terris, que avalava, per part de l’Església catòlica, el respecte i la defensa dels Drets Humans i els règims democràtics. L’abat Escarré en les seves declaracions considerava l’Estat espanyol de Franco, que es qualificava de catòlic, com “un estat que no obeeix els principis bàsics del cristianisme” . Escarré demanava que el poble pogués triar el seu govern, garantir la llibertat de premsa, la fi del clima de guerra civil, i defensar la llengua catalana, “no com un deure, sinó ben bé una necessitat; quan es perd la llengua, la religió també tendeix a perdre's”.

El 1965 el govern franquista el va obligar a abandonar Catalunya i passà a residir al monestir de Viboldone, a la Llombardia italiana. El 1966 el govern espanyol el va obligar a renunciar al títol d'abat de Montserrat. Dos anys més tard, a petició de l’abat Cassià Just, tornava a Catalunya malalt de mort. Fou enterrat a Montserrat, en un acte que aplegà multitud de catalans.

El catalanisme i antifranquisme de l'Abat Escarré van ser evocats pel poeta Carles Fages de Climent en aquest epigrama:
Dur com Sil·la, audaç com Màrius
mig Claris, mig Macià,
aquest abat esquerrà,
te complexe de Makarius

Població: L'Arboç

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Arboç - Ajuntament
Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web