Església parroquial de Sant Miquel d'Utxafava a Vila-sana

El 1781 s’iniciaren els tràmits de construcció  de la nova església, les obres de la qual van començar el 6 de juny del 1784. L’any 1790 estava acabada la part principal de l'església, que fou beneïda el 14 de juny. El 1793, amb llicència del bisbe de Solsona, es convertí en la parròquia de Sant Miquel Arcàngel i el 1794 es col·locava entre dos pilars la campana pagada pel duc de Sessa, malgrat que el campanar encara no estava construït.

Es tracta d’un edifici de construcció senzilla sense cap ornamentació, de façana asimètrica, compartida per l'església i la rectoria. La porta de l'església és d'arc rebaixat i a sobre hi ha un petit òcul. El campanar està situat a un lateral de la nau, és de planta quadrangular amb una obertura d'arc de mig punt en la part superior de cada cara i la coberta és a quatre vessants.

Tot i que la construcció i acabat dels seus altars (Roser, Sant Antoni...) s’allargà durant el tot el segle XIX, aquests tingueren una vida efímera, doncs amb la Guerra Civil l'església fou saquejada i totes les imatges foren cremades. L'església es va convertir en un magatzem, el campanar fou enderrocat i les campanes venudes. Entre 1941 i 1942 es van acabar les obres de reparació de l’església així com la construcció del campanar, el qual es va dotar amb una nova campana.

El 1955 es va col·locar el rellotge del campanar que fou comprat a la casa Tribó de Barcelona, i també l'església va acollir les relíquies de Sant Pere Claret i s'inaugurà la plaça de l'Església. El 1962 es van inaugurar les pintures de l'església i la imatge del nou Sant Miquel.