Església parroquial de Sant Bartomeu de Sidamon

La primitiva església parroquial de Sant Bartomeu de Sidamon està documentada des del segle XII. El poble es va despoblar amb la crisi provocada per la guerra dels Segadors, al segle XVII, i no va començar a repoblar-se fins ben entrat el segle XVIII. Amb el progressiu augment de la població l'antiga església es va anar quedant petita i així, el 1788, es va inaugurar un nou temple.

Es tracta d’una església de tres nau, essent les laterals de menors dimensions que la central. És una construcció senzilla coberta amb volta d'obra. Els carreus regulars de filada només són presents a la façana i al campanar de torre. Té un valor urbà característic, perquè s'aixeca com a final d'una filera d'edificacions, donant de cara a la plaça. Major.

Edificada sobre el solar de l'antic castell de Sidamon i el temple primitiu. És de factura molt simple, amb una façana bastant austera amb una ornamentació molt puntual localitzada en l'escut de la dovella central de la portada d’arc rebaixat, on hi ha la data 1788, i en el remat perlat. La conservació de l'edifici es veu afectada per l'esquerda vertical que parteix del centre de la façana, indicant grans problemes estructurals, malgrat els intents de consolidació.

Entre 1983 i 1984, l'espai públic ubicat a la dreta de l'església fou urbanitzat, segons projecte d’Esteve Niubó Mir, i convertit en la plaça Major. Aquesta plaça, de considerades dimensions, és pavimentada amb rajoles de colors.

Modernament s'hi ha afegit una nau transversal o creuer, de maó vist, i un nou presbiteri.