Església parroquial de Santa Maria de Fondarella

L’església parroquial del poble de Fondarella, va pertànyer en un primer moment al bisbat de Vic i al final del segle XVI passà al bisbat de Solsona, on encara roman. La parròquia de Fondarella és esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII. Guillem d’Anglesola, senyor del lloc, inicià l’any 1252 tot un seguit de plets contra el bisbe de Vic sobre el dret de patronat d’algunes esglésies, entre les quals hi havia la de Fondarella.

Al final del segle XVI, en crear-se el bisbat de Solsona, la parròquia de Fondarella fou annexada a la nova diòcesi. La documentació parroquial conservada a l’Arxiu Diocesà de Solsona consigna que l’església de Sidamon era llavors una sufragània de la de Santa Maria de Fondarella, segurament a causa del procés de despoblament que aquell lloc patí al final de l’edat mitjana.

L’església parroquial de Santa Maria de Fondarella fou originalment un temple romànic atribuïble als segles XI-XII, però àmpliament reformat a cavall dels segles XV-XVI, que el dotà de l’actual fesomia. Presenta una façana simple de portal dovellat i campanar de paret amb tres obertures, dins una línia que recorda Sant Martí dels Alamús.

Es tracta d’una església de tres naus, la central més ample i més alta que les laterals, amb coberta de canó rebaixat i arcs de reforç, capçada per un absis semicircular i dues absidioles amb coberta de quart d’esfera. Al segle XVIII (1774) es portà a terme la reparació de la volta i a principi del segle XIX (1816) es reparà la teulada, s’emblanquinà, es reparà la sagristia  i es construí un nou cor.