| ||||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
L’aqüeducte romà, conegut també com a Pont/Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable, fou aixecat probablement al segle I dC, en època de l’emperador August, unint ambdós costats del barranc dels Arcs per dur aigua del riu Francolí (Tulcis) a l’antiga ciutat de Tàrraco, coincidint amb el creixement de la ciutat per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris. La ciutat s’abastia també d’aigua del Gaià mitjançant un altre aqüeducte del qual no en queden en peu restes en superfície. | ||||||
L'aqüeducte romà de les Ferreres va estar en funcionament al menys durant l'edat mitjana. Sabem que va ser restaurat al segle X, sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova. Un gravat de finals del segle XVIII d’Alexandre Laborde mostra el canal en ruïnes. Durant els segles XIX i XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument. L’última restauració es va portar a terme entre el 2009 i el 2011. Ens trobem davant d’un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya. | ||||||
Té una llargada de més de 200 m i una alçada màxima de 26 m i consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada o llum de 5,90 m i 7,95 m de distància entre els eixos. La cota de l'aqüeducte al costat nord és de 56,8 m i la costat sud de 56,4 m. Per damunt de les arcades s’estén la canalització o specus, obrada l’estructura en opus caementicium o formigó romà (barreja de calç, sorra i pedres) i la part interior en opus signinum (morter hidràulic a base de calç, sorra i picadís de ceràmica). Tota l’estructura de l’arqueria del pont fou construïda en opus quadratum, blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats i col·locats en sec, sense morter a les seves juntes. La pedra per l'obra fou extreta d'una pedrera coneguda com a coves de la Pedrera. | ||||||
La captació de l'aigua del riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte, situat entre els pobles de Rourell i Puigdelfí a uns 15 km de Tarragona. A partir d'aquí era conduïda per un canal cap a Tàrraco aprofitant els pendents naturals del terreny fins a arribar al barranc dels Arcs on es va construir l’aqüeducte. Després el canal seguia per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la ciutat per l'actual avinguda Catalunya on l'aigua era recollida i depurada en un gran dipòsit, anomenat castellum aquae o torre de l’aigua i després distribuïda per una xarxa de canonades de plom a la zona residencial de Tàrraco.
|