El call dels jueus
o comunitat jueva establerta a Bellpuig es reduïa a l’anomenat Carrer del Call
, remuntant-se probablement a l’any 1320. Un document de 1330 d’Alfons IV el Benigne adreçat a Guillem II d’Anglesola diu: “Us concedim que pogueu permetre en el vostre lloc de Bellpuig i en els altres llocs vostres treinta casetes de jueus, que us siguien sotmesos i que tinguin d’abonar les contribuciones; que observin els estatuts i les ordinacions del rei Jaime, el nostre avi i altres antecessors
...”.
|
|
L’activitat prestadora del jueus de Bellpuig fou tant important que Hug Folch II de Cardona
hagué de sortir com a fiador
per evitar els interessos jueus. La comunitat jueva, malgrat esser reduïda, tingué tanta importància que l’aljama
, segons consta en un document del 1339, tenia les seves pròpies autoritats, a les que havien d’abonar les contribucions.
|
La jueria de Bellpuig
pràcticament desaparegué el 1391
amb motiu de les persecucions i matances i els que sobrevisqueren hagueren d’abraçar la fe cristiana per salvar la vida. Malgrat que posterior a aquests fets, el call jueu es reconstruí, ja no recuperaria la situació anterior, fins l’expulsió de 1492. Ja el 1425, en una visita pastoral del bisbe de Vic, que s’interessà per la situació religiosa de la vila, el rector li deia que no hi havia heretges ni jueus.
|
