Castell

L’any 1079 apareix la primera referència documental del castell de Bellpuig , en la donació que en fan els comtes de Barcelona a Berenguer Gombau i la seva esposa Sança i va ser el seu fill Arnau Berenguer d’Anglesola qui fundà els beneficis de santa Maria i santa Margarida per a la capella del castell . Per manca de descendència de Ramon d’Anglesola, el 1386 el castell i la baronia de Bellpuig van passar als Cardona pel matrimoni de la seva germana Beatriu amb el vescomte de Cardona Hug I.

El castell de Bellpuig constituïa una vertadera fortalesa bastida amb carreus de pedra picada amb murs atalussats a la part baixa per facilitar la defensa del recinte. Les finestres del castell són senzilles i es troben desigualment repartides per la seva estructura responent a les diferents etapes constructives de la fortalesa. Presenta una porta principal d’accés de línies molt sòbries.

El castell de Bellpuig surt esmentat a les cròniques dels viatges del rei de Castella , Felip I , que l’any 1502 s’hi hostatjà juntament amb el senyor del castell, el duc almirall Ramon de Cardona. Fou precisament en aquest segle XVI que es portaren importants reformes al castell, construint-se un porxos interiors d’estil renaixentista ; així en aquest segle s’assistí a la transició de la fortalesa militar en palau residencial.

A finals del segle XVIII, segons algun inventari constaven al castell les següents estances: la sala, l’alcova, la capella, el celler, el purgatori del celleret i la cambra del senyor. Fou, però, a partir de començament del segle XIX, amb la guerra del francès, quan la fortalesa de Bellpuig perdé el seu caràcter en ser volada. La degradació de l’edifici es veié afavorida quan a la segona meitat del segle XIX el baró de Bellpuig autoritzà la venda dels carreus i la fusta del castell . Als anys 50 del segle XX es construïren les escoles públiques del poble sobre les resten que quedaven dempeus del seu magnífic castell.