Església de Santa Maria de Verdú ***

PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º

Documentalment el 1129 ja existia l’església parroquial, que segons algunes cites estava dedicada a Sant Nicolau de Bari. Aquest primitiu temple parroquial fou substituït per un de nou a partir de 1227, sota la advocació de Santa Maria, amb una marcada influència del romànic de l’escola lleidatana, i precisament és a aquest moment en que Verdú passà a formar part del dominis del monestir de Poblet al qual correspon la magnífica portalada romànica que s’ha conservat.

Originàriament era un temple d’una sola nau coberta amb volta de canó, capçada per un transsepte amb volta de creueria. Les reformes i ampliacions d’època gòtica i renaixentista van anar modificant l’estructura original, obrint-se capelles a banda i banda de la nau que s’allargà per encabir la sagristia. El transsepte també s’allargà i es bastiren dues absidioles, una de planta rectangular i l’altra hexagonal. Finalment s’afegí el cor.

Diversos elements heràldics escampats pel temple corresponen a l’església romànica, com una lleona asseguda, l’escut de abacial de Berenguer de Castellots amb un castell amb tres torres emmerletades o els escuts alats dels Alemany.
Per damunt de la porta romànica podem observar una rosassa gòtica radiada amb una representació de la Verge i el Nen al bell mig com si d’una clau de volta es tractés i al mateix mur s’obren finestres de doble esqueixada.

Al mur sud, en un dels extrems del creuer, trobem una altra porta, de factura renaixentista, construïda a finals del segle XVII, amb pilastres estriades a banda i banda, coronada per un timpà triangular obert al mig del qual s’obre una capelleta amb la imatge de la Verge i el Nen, anomenada la Mare de Déu de la placeta que data de 1692, coronat el conjunt per un timpà rodó; i tres finestres de doble esqueixada amb decoració gòtica. Remata l’edifici un campanar d’espadanya. El campanar, de torre, de base quadrada, s’aixeca a l’extrem nord-oest del temple.

Del primitiu altar romànic, probablement presidit per una talla romànica de fusta no en resta res. L’escultor Pere Joan possiblement sigui l’autor de la talla en pedra de la Verge que presideix actualment l’altar major, feta entre els anys 1433 i 1434. La resta del retaule l’acabà el pintor lleidatà Jaume Ferrer, que pintà tretze taules que es conserven al Museu Episcopal de Vic. De la mateixa època és el sòcol de pedra amb l’escena de l’enterrament de Crist i les portes laterals amb arcs conopials amb escuts que simbolitzen a Antoni Arnau (nau) que sufragà el retaule, l’Abat Miquel Roures (roure i bàcul), la vila de Verdú (torre) i la unió de Verdú amb Poblet (torre i dos bàculs). La imatge de la Verge està flanquejada per les imatges de Sant Josep i Sant Pere Claver, obra de l’escultor Carles Anadón. Els frescos són obra del targarí Jaume Minguell.

La ampliació del creuer es féu per donar cabuda a les capelles de l’Esperit Sant a l’esquerra i del Roser a la dreta. La de l’Esperit Sant, després es dedicà a Sant Esteve i finalment a la Puríssima Concepció, amb altar barroc d’Agustí Pujol. Destaquen la imatge de la Puríssima (1623) i l’escena de la Pentacosta, recordant que en aquest altar oïen missa els jurats del poble sortints i els entrants quan hi havia relleu. La del Roser desaparegué en construir-se la portalada de la banda sud.
De les capelles del temple parroquial verduní cal destacar la capella de Sant Llorenç, que va canviar d’advocació quan el 1629 van arribar les relíquies de Sant Flavià a Verdú. De l’altar barroc de 1658 tan sols en resta la imatge central del sant. El 1972 es condicionà la capella i es va fer un nou reliquiari, obra del manresà Gabriel Garriga; la capella de Sant Bartomeu, després de Sant Ramon de Penyafort i actualment del Roser, amb la primitiva Verge del Roser i les rajoles del Roser procedents de l’antic altar del Roser, ocupat per la porta renaixentista; la capella del Sant Crist o del Santíssim presidida per la imatge de final del segle XIII o principi del XIV del Sant Crist; i la capella del Sagrat Cor, construïda el segle XVI durant l’abaciat de Ferran de Lerín i coberta amb dos trams de volta estrellada, amb 5 claus de volta a cada tram. En un tram apareixen: una àguila, l’escut de l’abat Lerín (sis lliris dins un gerro), un sol radiant, un bust i un rostre i uns merlets a la clau central; a l’altre tram podem observar: a la clau central Sant Roc i un àngel que li cura la ferida, una ma estesa amb les inicials MARIA, sant Sebastià, l’Agnus Dei i un roser. Presideix l’altar el retaule del Sagrat Cor, dissenyat per l’arquitecte Isidre Puig i Boada, substituïnt la Verge del Roser que ocupa una altra capella.

Darrera el mur est del temple parroquial trobem la nova rectoria, que substituí l’antiga, de la qual només en resta el portal adovellat que trobem al fons tancant una zona enjardinada

Com arribar a Església de Santa Maria de Verdú *** ?

Curiositats

Al mur de ponent trobem la única resta arquitectònica del primitiu temple romànic, una magnífica porta del segle XIII formada per tres arquivoltes en gradació, formant l’externa una mena de guardapols, amb una notable decoració escultòrica. Les arquivoltes reposen damunt d’impostes sobre columnes amb capitell. Els motius geomètrics, vegetals i decoratius inunden aquesta portalada. El guardapols presenta un motiu de puntes de diamant i arquets triangulars. Les arquivoltes mostren sanefes en ziga-zaga, bandes d’ogives, motius de perles, rombes... La decoració de les impostes és a base de quatre cintes entrellaçades. Per dessota a banda i banda de la portalada es desenvolupen uns frisos figuratius que abracen els capitells, amb motius figuratius variats que inclouen animals fantàstics, caps, figures humanes, àngels... i també motius vegetals. Cal destacar les decoracions fetes amb escenes de caràcter religiós, com el sacrifici d’Abraham, l’Agnus Dei o una orant amb un colom representant l’Esperit Sant.