|
|
Segons la tradició Sant Miquel s’aparegué als Cervera i els ajudà en la conquesta de la avui capital de la Segarra en mans dels sarraïns; en agraïment bastiren l’ermita de Sant Miquel a finals del segle XIV, estant la vila sota la jurisdicció senyorial del monestir de Poblet, com ho recorden els bàculs esculpits en els capitells d’arrencada dels arcs. Durant la guerra Civil de 1936 l’ermita fou saquejada, desapareixent sota les flames del foc tots el seus quatre altars: Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi a la part esquerra i de Sant Francesc i Sant Antoni de Pàdua a la dreta . La restauració de l’edifici data del anys 90 del segle XX.
|
|
És un edifici gòtic d’una sola nau i portalada de grans dovelles, rematat per un campanar d’espadanya d’un sol finestral. De l’original gòtic tan sols es conserva l’altar principal, dedicat a sant Miquel, al Museu Episcopal de Vic, perquè el bisbe Morgades el feu traslladar a finals del segle XIX.
|
A l’ermita de Sant Miquel s’hi anava anualment per les festivitats de sant Miquel, sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat en processó des de la parròquia i s’hi celebrava ofici.
|
