|
Situada en el barri conegut històricament com la Sagrera, d’aquesta església neobarroca ja se’n té constància des del 986 i el 1002, en què el monestir de Sant Cugat menciona el temple com a “ecclesiam Sancti Felicis”, i cinquanta anys més tard com a “Sancti Felicis de Cudinis". Sembla ser que en el seu origen hi devia existir una ermita prerromànica del segle X, de la que es conserven els capitells a la mateixa rectoria.
|
|
|
Amb els anys l’edifici es va haver de reformar, el 1698 i també el 1754 , prenent ja un estil més barroc i ornamental. Tot i que la seva façana és prou austera, l’última remodelació del 1940 fins al 1948 va procurar mantenir i afegir alguns elements que ara caracteritzen la seva façana. La part inferior és destacable per la portalada amb llinda, flanquejada per dues pilastres esculpides, que suposen suportar el timpà amb un voluminós relleu. Just sobre, precedint la rosassa principal dues volutes i un petit nínxol en forma de vieira falsament sospès per dues volutes al més pur estil barroc. Finalment, aquest frontal del temple és coronat per unes ondulacions i, aquestes, per uns petits pinacles amb una bola esfèrica, que es veuen subordinats a la creu central.
|
|
Per últim hem de fer esment del magnífic campanar del segle XVIII que fou reformat i millorat també en la reforma del segle XX. Aquest és de planta octogonal, amb un pis principal obert per diversos finestrals de mig punt que acull les campanes de la vila. Aquest campanar és coronat per una balustrada de pedra, i un pinacle de ferro forjat simple en forma de creu.
|
|
|
|
