| |||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | |||||
I DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA TAMBÉ VIRTUAL EN 360º
La història d’Albinyana arranca amb la presència dels primers pobladors fa més de 3500 anys (Edat de Bronze). Ho testimonia les pintures rupestres que deixaren a la Cova de Vallmajor catalogades actualment com a Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt de l’art rupestre de la Mediterrània.
| |||||
El nom del poble surt per primera vegada en un document escrit l’any 1010, concretament s’esmenta en el testament d’Adalbert, el qual deixava el castell d’Albinyana, entre altres donacions al Monestir de Sant Cugat del Vallès. També surt el nom del poble en una carta de població de l’abat de Sant Cugat a Bernat Oleguer. L’any 1040. La part més antiga del poble es troba entorn de l’església i de l’actual Plaça Major, la Plaça Vella i la meitat del carrer Major. Allà hi podem trobar cases que mantenen l’essència de segles enrere com Cal Pau Magí, situada a la Plaça Major, un edifici del segle XVII, que havia estat la casa de la comanda del monestir de Sant Cugat de Vallés, on el seu administrador recollia les collites al monestir.
| |||||
Moltes de les antigues cases han estat acuradament restaurades, conservant algunes els portals adovellats, les finestres emmarcades amb pedra i altres elements originals, la majoria d’inicis del segle XVIII. Destaca també elements com el rellotge de sol quadrat, amb les hores de les 9 del matí a les 4 de la tarda en números romans amb línies horàries per les mitges hores junt amb el majestuós portal adovellat de Cal Groc, al carrer Major. En aquesta casa hi va viure moltes temporades l’escriptor Joan Perucho.
| |||||
| |||||
A la plaça de Sant Antoni hi ha exposades les velles pedres d’un molí d’oli i en una paret d’una casa de la plaça Vella si pot llegir la inscripció: “Está prohibido mendigar en / la província de Tarragona / Decreto del governador / Fecha 8 de marzo de 1862”, testimoni d’un moment històric de fa més de cent cinquanta anys.
| |||||
També es pot admirar la font al carrer Nou, amb una original ceràmica obra del dibuixant i dissenyador gràfic, Francesc Masip. La visita a l’ermita de Sant Antoni amb el seu mirador sobre el Penedès i a la fossa comuna del vell cementiri d’Albinyana són molt interessants. El poble cal descobrir-lo anant a peu, sense pressa. Prestant atenció a racons, indrets i elements ben senzills com un portal, un engraellat de ferro en el qual antigament hom cremava teia per a fer llum al carrer o una simple argolla que et faran reviure el regust de les coses autèntiques.
| |||||
|