Castell del Montmell

En un dels extrems de la carena de la serra del Montmell, a 781 m sobre el nivell del mar, i de molt difícil accés, resten els escassos vestigis arruïnats del castell del Montmell, el més enlairat de tot el Penedès, mirant de cara al Camp de Tarragona. Tan sols hi han part dels seus murs, construïts amb pedres irregulars barrejades amb fang. A redós del castell i de l'església es formà un petit nucli de poblament, que en 1960 restava reduït a unes 10 cases, actualment totes deshabitades i malmeses.

Fou un castell termenat, el terme del qual arribava fins al Gaià i Vilardida. Durant el segle IX els punts més propers a la frontera sarraïna es despoblaren. Els cristians a poc a poc anaren guanyant terreny. Borrell II avançà les fronteres cristianes fins al Montmell, ajudat pel bisbe Vives de Barcelona, el qual va obtenir en recompensa aquest feu. El mateix bisbe establí el 17 d'abril de 974 una carta de població i franqueses pel Montmell, encara que la població no aconseguí consolidar-se fins a la fi del segle XI, quan la frontera ja s'havia traslladat a la línia del Gaià. El castell de Montmell fou encomanat pels bisbes de Barcelona a la família dels Banyeres durant els segles XII i XIII. El 1332 era castellà Guillem d'Aiguaviva i el 1365 tenia 52 focs. Durant la guerra contra Joan II el castell fou escenari de diverses lluites. A la guerra de successió hi hagué una guarnició de guàrdies valones (1715-1720). Al segle XIX, amb la desamortització, deixà de ser propietat del bisbe de Barcelona.

El castell del Montmell no fou ni un senzill lloc de guaita com s’ha dit ni tampoc un edifici de grans dimensions, ja que l'esquerpa topografia del puig no ho permetia. Inicialment s'hi va construir una torre rectangular de dues plantes i una alçada aproximada de 10 metres. Després s'hi afegiren les parets que conformaren el castell. Tenia també una petita capella amb volta, la primera de les esglésies dedicades a Sant Miquel. L'espai d'habitació del castell estava embigat sobre arcades, de les quals encara es conserven diverses arrencades. Un tancat amb una quadra coberta a l'angle arrodonit sobre el barranc, amb un petit clos segurament descobert i amb un baluard davant de la porta d'entrada, completaven el recinte, que ocupava uns 300 metres quadrats.