|
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º
|
I DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA TAMBÉ VIRTUAL EN 360º
|
Dins el recinte emmurallat del Castell del Calafell, dalt un turó, es troba situada l’església de la Santa Creu, esmentada quasi 200 anys més tard que el Castell situat a pocs metres i dalt el mateix turó. Així doncs, l’any 1189 es cita l’església a la que Bargais i Almasura van fer una donació d’una peça de vinya.
El temple va ser la parròquia de Calafell fins 1806, quan es va beneir la nova església parroquial fora el recinte emmurallat.
|
|
|
Cal esmentar que les façanes nord i est formen part de la muralla, de manera que aquests sectors de la capella han estat realçats degut a la funció militar de que han adquirit.
|
|
L’edifici és d’estructura força complexa degut a les constants reformes que va patir al llarg de l’època medieval. L’espai interior consta d’una nau amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. Al final de la nau s’hi troba l’únic absis, on hi trobem l’espai presbiterial, situat just sobre d’una cripta. Tant l’accés a l’altar com a la cripta es fa mitjançant una petita escala, construïda durant la restauració, a imitació de la ja existent abans de la reforma. A la part central de l’absis hi trobem tres finestres, dues a doble esqueixada i una a una sola esqueixada. Al mur situat a la part meridional la obertura també és d’una sola esqueixada.
|
|
|
Pel què fa a l’espai exterior podem constatar que l’absis es presenta totalment llis, al nivell del ràfec original. També en destaca una decoració del tipus mural, amb diferents motius llombards al fris de les arcuacions. Des de l’exterior es pot comprovar que està construït amb una combinació de carreus polits i ben tallats amb d’altres de més petits i menys perfilats. Això si, tots ells amb les juntes arrebossades.
|
|
I si fins ara estàvem parlant de l’edifici principal, cal parlar també de les ampliacions fetes aproximadament al segle XIV o XV. Una segona nau situada a llevant n’és l’element més característic. Coberta amb volta de canó arrebossada de formigó, on encara hi trobem vestigis de l’encanyissat emprat per a la construcció de la mateixa volta, hi trobem també una porta al mur meridional d’aquesta ampliació. La nova portalada, elaborada amb un arc de mig punt adovellat, ens introdueix de ple en l’edifici, ja que a la part de la nau central que comunica amb l’ampliació s’hi va obrir el mur per engrandir el temple, elaborant així un únic espai.
|
Cal destacar que a tot el voltant del temple hi trobem diversos enterraments excavats a la roca . Les sepultures estan dividides en dues etapes que corresponen també a dos tipus de talla. Per una banda, a la part més plana de l’església hi trobem sepultures de planta rectangular o bé amb les puntes arrodonides. D’altra banda, de la segona fase d’enterraments cal destacar-ne les formes antropomorfes tallades a la pedra, així com els arcs de ferradura a l’altura del cap o les cobertures amb lloses.
Al costat de l’església hi trobem el comunidor, espai cobert a quatre aigües que data de finals del segle XVI i des d’on el capellà feia fora els mals esperits, es pregava per bones èpoques...
|
