Nucli antic de Calafell

El que avui dia coneixem com a nucli antic no es va constituir fins al segle XII, quan es va declarar l’expulsió dels pagesos del recinte emmurallat del castell de Calafell. Passejant una estona per aquesta part de la vila tens la sensació de tornar segles enrere, cap a l’època medieval. Cada racó conté un detall que aboca a un passat singular i diferenciat. Les arcades gòtiques que es conserven en alguns carrers, així com els seus carrers empedrats, moltes vegades escalonats degut a la forta pendent. Cases amb portalades adovellades recorden un emplaçament amb un passat gloriós que, tot i això, encara conserva un aire de grandesa i de senyoriu.

Si ens aturem en algun racó de la vila, podem trobar algun edifici com el del Comú. Des finals del segle XV fins la Guerra de Successió el 1714, Calafell va comptar amb una institució que cada tres anys reunia el seu consell general i elegia l’alcalde de la població. I això era el que es realitzava a l’edifici del Comú, que des del segle XVIII, data en que fou construït, fins a finals del XIX, fou també l’Ajuntament del poble. A finals d’aquest segle, es va construir el nou ajuntament a la plaça Catalunya, i casa del Comú va quedar relegada un segon terme.
Arquitectònicament parlant s’ha de ressaltar que l’edifici és de planta quadrada, amb una façana característica de moltes masies catalanes, amb poca decoració i caracteritzada per una teulada a dues aigües. Hi ha dues portes, una d’antiga d’arc rebaixat i l’actual, construïda tapant l’altra, mitjançant la tècnica de l’arc escarcer, és acompanyada per una finestra en un dels laterals. Damunt la porta hi trobem l’escut de la vila esculpit. Pel què fa al pis superior, tan sols s’ha de destacar un terradet i a cada costat dues finestres. Entre el balcó i una de les finestres hi ha una placa dedicada a la Constitució.

També podem fer parada davant l’edifici de l’Ajuntament, que fou construït al llarg de la segona meitat del segle XIX, poc més tard que l’església parroquial, amb la intenció de plasmar diferents estils. La construcció, de planta quadrada, és formada per planta i dos pisos.
Una escalinata precedeix la porta principal, decorada amb unes pilastres a costat i costat, construïdes a semblança de carreus encoixinats. La decoració de la resta de l’espai exterior és d’estil eclecticista perquè es fonamenta amb l’ús de diferents estils. En són exemples la utilització del maó vist i les baranes de forja de les balaustrades, així com també les pilastres que decoren tots els finestrals i que a la vegada suporten les mènsules. Aquestes, al mateix temps aguanten un guardapols arquejat. Cal destacar també que el pis superior compta amb finestres balconeres en comptes de balcons com en el primer pis. Corona la façana un frontó arquejat amb un òcul o ull de bou al centre, contornejat també per un guardapols.

Detalls d’algun esgrafiat ornamental, mostres de la tradició vinícola i pagesa del poble -amb una premsa del raïm o un molí-, o les dates de construcció esculpides en les llindes d’algunes cases són mostres que Calafell no oblida el seu passat, per així projectar el seu futur amb solidesa i temperança.