Nucli històric de Sarral

El nucli històric de Sarral al llarg dels segles ha anat adaptant l’espai d’una vila closa medieval a les necessitats que anaven sorgint i fent front als esdeveniments, alguns adversos, que s’anaven succeït a la seva trama urbana, com la destrucció patida el 1464.

El monument al VIII centenari de l’atorgament de la seva carta de població el 1180, ubicat al Passeig del mateix nom, recorda un dels fet cabdals per aquesta vila, amb un poema de Mn. Ramon Muntanyola damunt d’una silueta de Catalunya amb l’escut de Sarral donant la benvinguda als forans. La seva ubicació no és pas casual, per aquí discorria el recinte emmurallat de la vila.

Sarral - Casa de l'Hospital

De tot l’entramat de carrers que configuren el nucli històric de Sarral, el seu carrer Major indiscutiblement ocupa un lloc molt destacat. És l’únic carrer que travessa la vila vella d’una banda de muralla a una altra. Diferents són els habitatges que el configuren però cal destacar la Casa Anguera al núm. 13 del carrer, una obra amb elements gòtics i renaixentistes (s. XVI). Casa de quatre plantes amb un primer pis intermedi. D'aquesta manera, la planta a peu de carrer s'aprofitava per a finalitats agrícoles i al mateix temps per habitació. El darrer pis presenta la típica galeria de tradició gòtica que trobem en tantes masies o palaus urbans i que en el primer cas serví per a assecar el gra o altres productes agrícoles. En aquest cas, cal remarcar l'existència de dos balcons que dignifiquen aquesta planta.

Sarral - Cases Carrer Nou

El segles XVIII i XIX l’urbanisme sarralenc experimentà una embranzida que avui trobem en molts casos testimoniada per les dates gravades a les llindes dels seus portals.

En el nostre recorregut pel seu nucli més genuí no podem passar per alt la plaça del Padreny, amb les seves galeries i porxos que va acollir el mercat quan la destrucció el segle XV de la zona de la plaça de l’Església va obligar als serralencs a traslladar la seva activitat. Un element diferencial que trobem en aquesta plaça són les portes amb porticons de les cases de dessota la galeria.

Portes amb arcades medievals amb els anys donaren pas a altres arquitectures més modernes que actuen en una simbiosi d’estils i èpoques que evoquen el seu passat i les ànsies de deixar testimoni de la feina feta.

Entre les múltiples cases que donen vida a aquest nucli en trobem una amb una placa recordant que “El dia 7 de novembre de 1677 nasqué en aquesta casa un sarralenc il·lustre: Pere Antoni Veciana i Rabassa, fundador dels mossos d’Esquadra de Catalunya”.

Però no deixarem aquest nucli sense parar atenció a dos edificis que han marcat la història de Sarral. Al carrer homònim trobem l’Antic Hospital de Pobres (s. XVI) que era el lloc d'acollida de les persones necessitades, sufragat amb les almoines i censals que pagaven els vilatans. L’edifici, refet i convertit en casal cultural, conserva la portalada adovellada original i una inscripció al seu damunt amb la data de 1579 i una creu.

L’altre edifici a que ens referíem és el celler del Sindicat Agrícola de Sarral. Fruit de l'esperit cooperativista agrari, a finals del segle XIX es va crear la Societat de Treballadors Agrícoles del Poble de Sarral que, el 1907, canvià el nom de "Societat Agrícola" pel de "Sindicat Agrícola". El Sindicat l'any 1912 aixecà un celler segons el model del Celler de la Societat de Barberà o Sindicat dels Pobres, primer celler cooperatiu de Catalunya i d’Espanya. Així, doncs, el Sindicat Agrícola de Sarral, també seria conegut popularment com a "Sindicat dels pobres".

El celler del Sindicat Agrícola de Sarral segueix l'estil característic dels cellers cooperatius de l'època. És format per dues naus, amb coberta de teula a dues vessants. A ponent de la segona nau s'hi aixecà un tercer cos, adaptat a la forma de la parcel·la. Cal destacar la utilització de l'obra vista de maó en finestres, portes i en les cornises de les cobertes. El parament és arrebossat, amb imitació de carreuat.