L’església parroquial de Sant Llorenç, l’origen de la qual es remunta al tercer quart del segle XI, consta de dues naus, capçades per sengles estructures d’absis dotades d'espitlleres i arcuacions llombardes o arcs cecs. Presenta també un campanar de base quadrada, de grans proporcions, amb finestres geminades en els quatre punts cardinals, rematat en teulada piramidal. Completa el conjunt una sagristia molt simple de planta rectangular.
|
Unes espitlleres a la part alta de l’edifici, per sobre de la nau, expliquen la funció defensiva de l’edifici que es convertí en una vertadera fortalesa. L’obra, iniciada en l’estil romànic, és una edificació resultat de diferents afegits i dependències que s’anaren construint els segles XIV, XV i XVI per satisfer les necessitats que anaven sorgint. La sagristia, que es fica una mica a l'absis de la nau principal, correspondria a l’última etapa constructiva del conjunt al segle XVII. L'entrada principal a la façana sud està precedida per un porxo amb una gran arcada de mig punt rebaixat, sobre del qual s'ubica un rellotge de sol. La portalada es tracta d'una primitiva entrada romànica, amb una senzilla decoració a base de dos pilars acabats amb impostes motllurades i l'arcada de mig punt coronada per una creu i flanquejada per una petita obertura adovellada, projectada com a espitllera.
|
Les dues naus, de tres trams, estan sustentades per tres voltes, una de mig punt i les altres dues apuntades, que reposen sobre pilars amb impostes lleument treballades. L’afegit del porxo va permetre dotar la nau lateral de dues capelles, una de les quals conté la imatge de la Mare de Déu de Cabrera. Finalment, cal esmentar el programa pictòric de la capçalera, amb tres àngels, en el tram de volta del transsepte, i escenes de la vida de sant Llorenç a l’absis principal. En la franja superior, trobem dos Àngels de grans proporcions portant la palma i la Creu. En el registre entremig, en el centre trobem un vitrall, en que apareix Sant Llorenç amb els atributs iconogràfics característics del seu martiri, com són les graelles, flanquejat per episodis de la seva vida –un miracle i la seva captura-. En la franja inferior, apareix representat el tetramorf amb els seus respectius atributs iconogràfics i dos àngels turiferaris amb l’encenser. Al lateral de la nau central trobem una imatge de Crist Crucificat.
|
|
Durant la guerra civil arran de les destrosses i l’incendi del temple es perdé un important patrimoni artístic d’entre el qual cal destacar el retaule major que tenia al centre una fornícula amb la imatge de Sant Llorenç, amb d’altres imatges als costats, i dues fileres d’imatges per sobre, entre les quals hi havia Sant Francesc, Sant Miquel, Santa Llúcia, Sant Josep i Sant Joan. Enfront de l'altar major, penjada al punt més alt de la volta hi havia una monumental aranya de vidre amb nombrosos candelers. Al costat de l'altar major on avui hi ha el Santíssim, hi havia el monumental altar del Roser, presidit per una gran imatge de la Mare de Déu del Roser. A cada costat de la imatge central, col·locades a dos nivells, també hi havia diferents imatges de sants de devoció popular. Entre l'altar major i la sagristia, hi havia la imatge de Sant Jordi dalt del cavall al fons de la capella del presbiteri, un altar del Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors.
|
|
L’incendi del temple va provocar l’esfondrament del teulat de la part baixa de la sagristia, encara que l’obra del temple i el campanar van resistir. El que mai més es va tornar a reconstruir va ser el cor, el qual es trobava al fons de la nau principal. Una de les primeres imatges en ser reconstruïda, va ser la de la Mare de Déu de Cabrera, d’arrelada tradició a la vila. Més tard, la família Mir de ca l’Esparra va donar a la parròquia la imatge de l'actual Sant Crist. A més trobem altres imatges: Sant Antoni abat, Sant Isidre, Santa Llúcia, la Mare de Deu dels Dolors i Sant Sebastià, que procedeix de l'antiga capella que es va construir en el segle XVI.
|