Castell de Torcafaló de Maçanet de la Selva ***
|
Torcafaló o Torcafelló constitueix un indret dominant d’una àmplia utilització com ho testimonien les restes aparegudes al lloc en diferents intervencions arqueològiques que comprenen una cronologia que va des de l’etapa ibèrica (ceràmica campaniana o de vernís negre, àmfora, dolium) fins el baix imperi (ceràmica comuna i 4 monedes de bronze). | ||||
Les intervencions arqueològiques, però, centrades en les estructures medievals del castell, han documentat bona part de la planta d’aquest i les diferents fases constructives entre els segles XI i XIII quan fou abandonat. Després el lloc fou ocupat per la capella de sant Jordi (1450), una ermita de culte processional. Després, al segle XVIII, va funcionar com a santuari de repòs. Finalment, durant la segona guerra carlina, a mitjan segle XIX, s’hi va instal·lar una torre desapareguda del telègraf òptic. El lloc va restar abandonat fins el 1983 i entre 1985 i 1992 es va recuperar gràcies a la tasca restauradora portada a terme. | ||||
El castell de Torcafaló és un edifici d’una sola planta amb terrassa, de perímetre rectangular, envoltat per les restes d’un antic fort medieval del comte de Girona. La construcció del castell es remunta a voltants de l’any 1080, però no serà fins el segle XII quan apareixen les primeres notícies documentals, vinculat a la família Cabrera. | ||||
| ||||
Està cobert amb una terrassa amb merlets de rajol, amb un campanar de cadireta, mig de pedra i mig d'estructura de ferro, que conté una campana. La capella de Sant Jordi és l'únic edifici que resta sobre les restes de la torre mestra del castell. L'interior està cobert amb volta de canó arrebossada i pintada de blanc, encara que les parets són de pedra vista, com les exteriors. Presideix el presbiteri una pintura de Sant Jordi a cavall i una fornícula amb una imatge d'alabastre del mateix sant feta per Maurici Herraiz. | ||||
Les obertures, excepte la porta d'entrada, són petites i amb vàries fileres de ferro forjat de diferents moments. La porta principal és un arc de mig punt adovellat que emmarca una doble porta de fusta i de ferro. La finestra superior té els muntants de rajol. Del recinte fortificat queden restes del fossar, d'una cisterna, de la torre circular central i d'algunes estructures internes dels recintes sobirà i jussà del castell.
|
