Cases singulars de la Sénia

Antiga Casa de la Vila

Aquest edifici va ser l’Ajuntament de la Sénia fins l’any 1981. El seu interior fou remodelat l’any 1875 tal i com consta a la clau de la volta de l’escala. És una casa entre mitgeres, de planta baixa i un pis. La porta principal és d’arc de mig punt adovellat, i a la mateixa planta baixa es conserva una petita porta amb llinda i una finestra amb reixa de ferro forjat. Al primer pis, hi ha una finestra amb decoració senzilla un singular ull de bou circular.

Casa Abadia

La Casa Abadia parroquial és un edifici entre mitgeres. El gravat “Garcia-año1828” corrobora que els propietaris foren aquesta família fins que fou donada al poble per mossèn Garcia Reverter; propietat del bisbat de Tortosa a inicis del segle XX fou habilitada com a convent.

Casa Froilan

A la façana de la Casa Froilan apareix en dues ocasions la data de 1916, una a la tarja d’una porta, i l’altra dins la inscripció: "1916. Comercio de Tejidos de Froilán Jacques. Novedades y Géneros de ocasión". Aquest emprenedor que va obrir aquesta botiga al bell mig del nucli comercial de la població d’inicis del segle XX, també va crear en aquest període la primera companyia d’autobusos de la localitat.

Posteriorment la botiga de teixits es va situar enfront mateix, a l’altra banda de carrer. Decorativament destaquen els relleus tipus esgrafiat al·lusius a Hermes, déu del comerç, representat amb un bust amb casc alat amb un ocell a la mà, sobre una columna amb capitell corinti i envoltada d’una corona que vol representar possiblement un llorer. Després de la guerra civil la planta baixa fou habilitada com a consultori mèdic. Als anys noranta s’hi van efectuar importants reformes a l’interior.

Casa Rei Bonet

En aquesta casa va néixer el 30 de març de 1706, qui fou virrei de Madagascar. Fou batejat amb els noms de Josep, Gabriel, Antoni i Francesc., nom aquest darrer pel qual se’l va conèixer. Foren els seus pares Josep Bonet i Maria Vidal. Diu la història, mig llegenda i mig veritat, que de ben jove s’embarcà en un vaixell corsari en direcció a Madagascar. En arribar va viure les vicissituds de les intrigues politiques; tothom se’n disputava la supremacia, des dels portuguesos, fins als francesos i anglesos. El nostre protagonista es va casar amb la filla d’un dels reis indígenes i va esdevenir virrei, assolint un patrimoni excepcional, que va dipositar en un banc britànic. Després de la seva mort la fortuna havia de passar als seus vuit oncles ja que va morir sense descendència ni germans.

El seu testament però presentava una clàusula on deia que la seva fortuna només podria ser repartida entre els seus hereus quan es complissin 150 anys de la seva mort. Sembla que estava força molest de com l’havien rebut els seus parents de les terres del Montsià com havia tornat a casa per alguna visita, se’n burlaven, li deien “Rei Negrer”.

Als anys 30 del segle XX, per tal d’heretar es va crear una “Asociación Oficial de Presuntos Herederos al Patrimonio del titulado virrey Bonet”, presidia per un dels seus descendents i formada per 325 Bonets que pretenien ser-ne hereus directes.

La història també s’explica amb petites variacions. Hi ha qui parla que el virrei fou Claudi-Francesc Bonet i Fibla el qual s’enriquí a Madagascar. Fou ell qui emmaridà amb la filla del virrei, a qui succeí en el càrrec i en la possessió d’incalculables riqueses. Va quedar vidu, enfrontat als francesos, i marxà a l’Índia, aleshores anglesa, amb una fabulosa fortuna. El va heretar el seu oncle, en Francesc Bonet i Vidal, qui fou el que va establir la clàusula mencionada del testament.

Casa Martorell

La Casa Martorell també es coneguda com Castell Casa Martorell o Casa Abella, és un edifici del segle XIX, força remodelat, característic i identificatiu d’una família benestant de la població. Al segle XIX el seu propietari Antonio Vidal García la va cedir a la seva filla Antònia, la qual es va casar amb Martí Martorell Font, important fabricant de paper que posseïa la fàbrica Martorell que va continuar activa fins la dècada dels setanta del segle XX.

Forn Raimundo

Forn de pa de llenya, situat al carrer Major que fou construït l’any 1860 i que va funciona fins la dècada dels seixanta. El forn construït amb totxo té forma circular amb falsa cúpula. La boca del forn es tanca amb una porta de ferro que i està protegida per una campana pel fum; al costat hi ha una altra porta que permet veure l’interior per comprovar la cuita del pa. El forn es conegut pel nom del seu darrer propietari, Raimundo García, tot i que fou des de sempre el forn del poble. Ja el 1846 s’estableix el forn de Propis de la Vila a un particular Miquel Juan García.

Fusteria Prades

Antonio Prades Bonet a finals del segle XIX, Antonio Prades Cortiella a inicis del segle XX, els germans Antonio i Joaquin Prades a mitjan segle, són diverses generacions que van tirar endavant aquest negoci familiar. Recomanem especialment el treball de recerca i documentació de M. Mar Villalbí sobre l’habitatge- taller de fusteria dels Prades en el qual es ressegueix la història d’aquestes tres generacions que van canviar el món que van rebre, entre els anys 1869 i 1960. L’edifici doncs no és singular per la seva arquitectura sinó pel que representa en l’evolució d’un ofici en una petita població de Catalunya.