Ermita de la Mare de Déu de la Roca i ermita de Sant Ramon de Mont-roig del Camp ***

A 294 m d’altitud i damunt una roca de pedra sorrenca mot erosionada de color vermellós, a ponent del nucli de Mont-roig, s’alcen les ermites de la Mare de Déu de la Roca i de Sant Ramon. Joan Miró deia del lloc: “L’ermita de la Mare de Deu de la Roca sempre ha estat un gran impacte per a mi. Aquell color roig envinagrat que donà nom al poble... ”.

Per un passadís que passa pel "Fossar de les Monges" es puja per uns graons tallats a la mateixa roca, a la petita capella de Sant Ramon de Penyafort, rectangular, sense decoració, situada al cim d’una roca molt erosionada en la base, com si volgués desafiar les lleis de la gravetat. La capella de Sant Ramon ocupa el lloc que en origen ocupava el castell. És d’aparença cúbica i emblanquinada, per servir de guia als mariners. La imatge del sant es diu que va ser trobada per pescadors de Cambrils. La capella està documentada des del segle XVI, amb nombroses donacions que foren traslladades a la vila. Fou restaurada el 1902. El 1916 Joan Miró va pintar el quadre Mont-roig, Sant Ramon , que és la visió de la capella des del darrer tram del camí vell que ve del poble. Actualment, la capella forma part de la ruta turística 3MR (Mirar, Miró, Mont-roig).

El santuari marià de la Mare de Déu de la Roca, ermita ja esmentada en un testament de 1230, és una petita capella d’una sola nau, feta amb carreus i en part excavada a la roca, amb capelles laterals. Als peus del santuari s’aixeca un petit campanar cec. La capella presenta un cor alt i cambril a la capçalera amb una imatge de la Verge amb el Nen, de fusta ennegrida, de característiques del segle XVIII, i que la tradició diu que la imatge original, destruïda el 1936, havia estat trobada per un pastor sota una palmera. Al davant del santuari hi ha una petita plaça porticada. Al pòrtic de la placeta hi ha una llosa amb l’ inscripció B(EATA) M(ARIA) GIBERGA ME FECIT ANN(O) 1591.

Tingueren cura del santuari entre 1439 i 1835, any de la desamortització dels ordres religiosos, els frares d’Escornalbou. El santuari patí els estralls de la guerra del francès el 1811 i de la guerra civil de 1936, havent estat refeta en diferents ocasions. Una restauració recent ha posat al descobert una part de la façana, amb una porta cegada, amb arc de punt rodó adovellat, de l’any 1655, al costat de la porta d’entrada a la capella que porta la data de 1785.