L'Ajuntament de Manresa i Plaça Major
| ||||
L’edifici de l’Ajuntament de Manresa que presideix la plaça Major fou projectat per Joan Garrido, i construït entre 1739 i 1777, tot substituint els espais que albergaven les corts del veguer i del batlle i la Casa del Consell de la Ciutat, incendiats en el decurs de la Guerra de Successió, concretament el 3 d’agost de 1713, com a conseqüència d’una represàlia de Felip V contra la ciutat. És una obra plenament racional, estructurada a partir d’un pati central interior. Destaca també a l’interior la sala de plens, construïda l’any 1885, en la qual es redactaren les Bases de Manresa, primera formulació constitucional del catalanisme polític-així ho recorda una làpida inaugurada pel President Francesc Macià l’any 1931-. Exteriorment la sòbria simetria de la façana -tres pisos amb un pòrtic d’accés-, està presidida per l’escut de la ciutat. | ||||
| ||||
L'any 1990 es van restaurar la façana i els porxos a càrrec de J.M. Esquius i J. Puig, i el 2007 es va remodelar la façana posterior, obra dels arquitectes Manuel Bailo i Rosa Rull. La Plaça Major de Manresa té el seu origen en el mercat que s'hi celebrava des d'almenys el segle XI. Al seu voltant van néixer els primers carrers o barris de la ciutat medieval. Ben aviat, una muralla va protegir tot aquest conjunt que s'obria als principals camins a través de portals com el de Sobrerroca, del qual se'n conserva una torre al final del carrer. Des d'aleshores, la Plaça Major ha estat l'escenari de la vida econòmica, política i social de la ciutat. S'hi han produït fets històrics tan rellevants com la crema del paper segellat, l'any 1808, durant la Guerra del Francès. La Plaça Major encara ara és espai de fires i mercats i, sobretot, és l'escenari dels principals actes festius locals. En definitiva, és un dels espais històricament més concorreguts de la ciutat.
|
