Magatzems Jorba de Manresa

Abans d’esdevenir un símbol comercial de Manresa, el negoci de la família Jorba havia anat creixent pas a pas. De les primeres botigues al carrer d’Urgell (1886) i al Born (1893), fins a l’edifici modernista de la plaça de Sant Domènec —enderrocat als anys cinquanta—, l’empresa va experimentar un ascens vertiginós. El 1911 ja havien arribat a Barcelona, i el 1918 fins i tot s’havien atrevit a obrir una sucursal a Brussel·les: un gest insòlit per a un comerç català d’aquells temps.

Sota la direcció decidida i visionària de Joan Jorba i Rius, els magatzems van esdevenir un dels establiments comercials més importants de l’Estat. El 1923, el negoci passava a dir-se Indústries i Magatzems Jorba SA, i el 1935 s’iniciava el que seria el gran projecte: un edifici espectacular a la muralla del Carme, concebut com una nova manera d’entendre el comerç.

Tot i la Guerra Civil, una part de l’edifici va obrir el desembre de 1936. Aquell mateix any el negoci fou col·lectivitzat. Joan Jorba fou reclòs a casa seva i va morir dos anys després. El successor, Pere Jorb Vall en finalitzar la guerra va reprendre les obres de l’edifici i el 1940 s’inaugurava oficialment la façana principal. A dins, cada pis era un petit món: perfumeria, joieria i bosses de mà a la planta baixa; teixits al primer pis; mantes i llençols al segon; joguines i ornaments al tercer; i, al quart, les oficines i una sala de desfilades que feia somiar el públic amb les modes que arribaven de fora. A més, oferien sastreria a mida, un luxe que definia la qualitat del servei.

La filosofia Jorba era clara i avançada al seu temps: “Tot per i per al client” i “buscar el mínim benefici per aconseguir la màxima venda”. Eren consignes importades dels grans magatzems nord-americans dels feliços anys vint, però adaptades aquí amb un entusiasme contagiós. Per això molts dependent/es començaven com aprenents i pujaven fins a convertir-se en autèntics professionals: el lema “Labor omnia vincit” n’era tota una declaració d’intencions.

I si Jorba és recordat, és també per les seves campanyes publicitàries sorprenents, que avui consideraríem virals. El gegantí elefant instal·lat el 1909 —que regalava joguines si s’hi tirava una moneda— és un dels exemples més mítics. O aquella monumental crema d’un barret de palla gegant, per la revetlla de Sant Pere del 1915, que va deixar la ciutat bocabadada.

Els Magatzems Jorba van ser pioners a Catalunya en incorporar el concepte modern de grans magatzems, convertint el comerç en una experiència completa que anava més enllà de la simple venda. Durant més de trenta anys van organitzar la cavalcada de Reis a Manresa, un esdeveniment que reunia famílies i reforçava el vincle emocional amb la comunitat. A l’interior del centre comercial oferien tallers, demostracions de productes, conferències i activitats socials, fet que els consolidava com un autèntic espai de trobada cultural i comunitari. A més, eren patrocinadors d’esdeveniments i exposicions, i rebien personalitats destacades que deixaven la seva signatura al llibre d’honor, reforçant així la imatge de Jorba com a centre de prestigi. Els aparadors i les vitrines també esdevenien una eina clau de promoció: s’hi exhibien productes en oferta, novetats i demostracions, tot plegat molt innovador per a l’època i pensat per oferir als clients una experiència de compra atractiva i moderna.

Però n’hi havia més: aparadors temàtics que canviaven constantment, disfresses gegants que desfilaven pels carrers, promocions amb actors que simulaven situacions còmiques i, sobretot, la famosa Revista Il·lustrada Jorba, enviada gratuïtament als clients més fidels. Una mena d’“influencer” imprès abans que existissin les xarxes socials.

En definitiva, Can Jorba no era només una botiga: era una experiència, un punt de trobada, el bressol d’una nova manera de comprar i vendre. Avui, el record dels seus aparadors, l’olor de perfumeria i les innovacions que hi van néixer fan que molts manresans —i no només manresans— somriguin amb nostàlgia quan passen per davant de l’edifici.