El castell d'Albatàrrec
El castell original d’Albatàrrec fou una construcció defensiva del segle XIII bastida sota el regnat d’Alfons II de Catalunya i III d’Aragó, en plena reconquesta d’aquests territoris, sobre restes defensives àrabs, convertint-se en fortalesa avançada que dominava la riba esquerra del Segre, mentre la que la riba dreta restava defensada pel castell templer de Gardeny.
| ||||
Malgrat el seu origen al segle XIII l’actual edificació respon a la reforma portada a terme el segle XVI quan es va vendre a Francesc d’Espolter i el seu fill, Martí Joan d’Espolter, que el va adaptar a les noves funcions residencials.
| ||||
| ||||
|
El Castell d’Albatàrrec és un palau renaixentista, dominant el poble i el riu, format per dos cossos de tres plantes, amb paraments de carreus regulars de pedra.. Un dels cossos és una torre de planta rectangular, rematada per una cornisa i amb petites torres circulars sobre mènsules còniques a les cantonades. L’altre cos està rematat per una cornisa llisa.
| ||||
A les façanes destaquen els dos matacans sobre mènsules, que donen al pati, i els grans finestrals de triple obertura, les finestres geminades, els arcs conopials i les espitlleres. El recinte resta envoltat per un mur emmerletat de construcció recent.
| ||||
Vicenç d’Espolter fou l’últim membre d’aquesta família que residí en aquest castell palau. A mitjans del segle XVIII, el castell passà als Àger de Lleida i després als Malla entre d’altres. Finalment fou la família barcelonina dels Camon (Jaume Camon) qui, entre 1924 i 1926, el van refer dins d’una concepció medievalista.
| ||||
|
