Molí de la Comunitat de Regants de Torres de Segre
L’edifici del molí de Torres de Segre respon a una construcció de l’últim quart del segle XIX, quan l’any 1880 la comunitat de regants va adquirir els terrenys per a construir-hi el molí , la bassa , unes quadres per allotjar unes 20 cavalleries mentre esperaven que molguessin el gra i l’hort del molí. | ||||
El cabal d’aigua que necessitava el molí per al seu funcionament provenia del riu Segre, que mitjançant una sèquia alimentava la bassa. Aquesta construcció a la seva època va tenir una gran rellevància, constant de quatre moles , una de les quals era la més gran de la contrada. | ||||
Originàriament el molí de Torres de Segre, molí fariner , el constituïa el cos central de l’edifici, que posteriorment es va ampliar en dos cossos annexos. Amb l’ampliació i mecanització de les moles va passar de molí fariner a ser un molí d’oli , i produint energia elèctrica mitjançant la mecanització de les turbines, acoblant-s’hi una dinamo que permeté l’arribada de llum a la població. | ||||
| ||||
El molí deixà de produir energia elèctrica el 1916 quan la companyia La Canadiense construí la central de Seròs , solucionant així les necessitats d’enllumenat i de molta del gra, tant local com comarcal. L’última època en que va estar en funcionament el molí va ser els anys 60 del segle XX, quan la Cooperativa Verge de Carrassumada destinà l’edifici per a la producció d’oli i pinso. A partir d’aquest moment l’edifici quedà en desús. |
