El pont gòtic d'Avinyó o Pont Vell es probablement una construcció del segle XIV que, travessant la riera de Relat, comunicava el sector de llevant del terme amb el nou nucli nascut a partir del segle XIII a redós de l'església de Sant Joan d'Avinyó. Tradicionalment s’ha cregut que les restes més antigues del pont es remunten a l’època romana.
|
El pont d'Avinyó, format per tres arcs de mides desiguals i de disposició asimètrica en funció del terreny respon a la tipologia dels anomenats ponts d’esquena d’ase que vol dir que té un pendent fins al punt central. Construït amb aparell irregular, excepte les dovelles dels tres arcs de mig punt que formen els ulls del pont, que estan resseguides per una filada de carreus més petits. Aigües amunt presenta tallamars o esperons triangulars entre arcs per tal disminuir l’impacte de la força de l’aigua sobre la fàbrica del pont.
|
|
El pont existia ja abans de 1427 , doncs consta que en aquesta data fou malmès per un terratrèmol . Altre cop reparat el 1719 , però novament malmès pel terratrèmol de 1783 i reparat i altre cop reconstruït el 1815 . Fins el segle XIX en un dels extrems del pont hi havia una capella dedicada a Sant Antoni , que feia que se’l conegués com el Pont de Sant Antoni, i a l’altre extrem s’aixecava un petit comunidor des d’on el sacerdot conjurava les tempestes i les pedregades.
|
El pont era punt de pas obligat de dos camins o vies, el camí ral i el camí ramader , que, per concessió reial, donava dret de pas als ramats transhumants. Ambdós camins que transcorrien per aquest pont ho feien cap al Pirineu i França passant pel Lluçanès.
|
