Església parroquial de la Torre d'Oristà
Tot i que l’indret de la Torre d’Oristà s’esmenta en un document de l’any 968 de donació al monestir de Ripoll de dues vinyes al castell d’Oristà, prop de la Torre, no és fins l’any 1241 quan s’esmenta l’església parroquial de la Torre d’Oristà, en el testament de Guillema de Tornamira, que disposa ser enterrada en l’església de Santa Maria de Turre, de la parròquia d’Oristà.
Es tracta d'una església de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. És un edifici construït a base de blocs de pedra irregular amb carreus ben tallats a les cantonades i disposats regularment en filades a la façana principal. | |
Santa Maria de la Torre d’Oristà fou reformada i ampliada el segle XVIII i posteriorment el segle XIX i començament del XX. El seu aspecte actual respon a un edifici religiós amb campanar d’estil neoclàssics. A mitjans segle XVII (visita pastoral del bisbe el 1689) Santa Maria de la Torre formava ja un nucli de població amb 14 cases juntes, i s’esmenta que es celebra missa un diumenge per l'altre i que la capella no té fonts baptismals, ni sagrari ni fossar. Al segle XVIII tenia ja 83 cases juntes i s’utilitza per primera vegada el terme de sufragània per parlar de Santa Maria de la Torre. La façana principal o sud presenta una portada rectangular emmarcada amb pedra treballada i timpà d'arc de mig amb decoració a l'interior. Tanca una porta de ferro amb la data clavetejada de 1896. A sobre s’hi obre una finestra geminada d’obertures d’arc de mig punt amb pilar al mig, emmarcada per una arcada de mig punt, que dibuixa un petit timpà semicircular amb un petit òcul al mig.
Per damunt i a nivell de teulada hi ha un fris amb decoració d'arcs cecs, d'imitació de les esglésies romàniques, que ressegueix els vessants de la teulada. Corona la teulada una creu de pedra i dos elements decoratius en punxa als extrems. | |
La façana oest presenta diversos cossos adossats amb finestres i arcades emmarcades amb maó. També s'observen cantonades diferenciades integrades als murs, fruit de les ampliacions al llarg dels anys.
A la façana est hi ha annexada la torre del campanar, de planta quadrada, coronat amb teulada a quatre vessants. El campanar és d’obra de pedra parcialment arrebossat i presenta cantonades diferenciades. Presenta quatre ulls d'arc de mig punt amb tres campanes i a la torre s'obren dues finestres a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, alineades verticalment.
A la façana nord s'hi adossa la rectoria. Es tracta d’un edifici de planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i on hi ha la data de 1880 i una obertura moderna a la dreta que dóna accés a la seu d'una entitat bancària. Al primer pis hi ha dos balcons amb les obertures emmarcades per brancals i llindes de pedra, i al segon pis hi ha dues finestres més petites emmarcades amb pedra. | |
El 1804 li fou assignat un vicari resident i mig segle més tard es documenta la facultat que té l'església de guardar la Santíssima reserva i d'administrar els sagraments. El 1855 es va demanar que fos declarada parròquia independent, categoria que aconseguí el 1877. L'any 1880 s'acabà la construcció de la casa del rector i el 1888 també s'acabaren les obres de restauració de l'església, centrades sobretot en la teulada de l'edifici. A finals de segle XIX Santa Maria tenia 70 cases i 9 masies amb un total de 350 habitants; tenia escola mixta i també un vicari-mestre. L’any 1905 s'amplià l'església. El 1936 el temple fou saquejat, recuperant el culte acabada la Guerra Civil. |
