Església parroquial de Sant Andreu d'Oristà
L'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà era situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. La noticia més antiga data del 27 de febrer del 923 arran d'una venda de vinyes que es trobaven dins la finca de l'església. En una altra venda de vinyes apareix com a parròquia el 31 de maig de 942, categoria i funció que es confirma en la notícia que dona la restauració de la canònica de Vic el 957. En un document de l'any 945 es cita en una donació de terres situades al costat de l’edifici de Sant Andreu i Sant Joan al castell d’Oristà. Bé podria ser que originalment tingués una doble advocació, perdent l’advocació a sant Joan que no torna a aparèixer en cap altre document. El temple documentat el segle X degué ser substituït cap els segles XI i XII per un d'estil romànic. El segle XVIII el nombre de feligresos que tenia la parròquia provocà la necessitat de fer una església nova. A principis del segle XVIII (1737) es construí el campanar i l'església entre els anys 1770 i 1790 sobre l'església parroquial romànica. Segurament, a instàncies del bisbe Veyan, que manà aterrar la part antiga del cor, fos colgada la cripta. | ||||
| ||||
L'actual església de Sant Andreu d’Oristà és un edifici d’una nau de considerables dimensions amb dos nivells parcialment superposats arran del descobriment de la tribuna de l'antiga església romànica coneguda com la cripta de Sant Andreu d'Oristà. La nau és una construcció d'estil neoclàssic de tradició barroca, que acaba amb un espaiós presbiteri, a la dreta del qual es troba la capella del Santíssim Sagrament. Els murs de càrrega estan construïts amb pedra irregular, parcialment arrebossats, i cantonades de grans carreus. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt coronat per un arquitrau sustentat per dues mènsules, de pedra treballada, decorades amb motius florals i geomètrics. Damunt el portal s'hi obre un gran òcul emmarcat amb pedra. | ||||
Corona la teulada de l'església un gran campanar de torre, curt i de planta quadrada amb teulada piramidal de quatre costats. El campanar presenta dos ulls per costat i conserva tres campanes. Els dos metres de gruix de les seves parets fins l’últim pis potser és l’indici de que estava projectat un campanar més alt. A l'esquerre del temple hi ha els fonaments d'un altre campanar que finalment no es construí. | ||||
La façana nord presenta un cos sobresortint que correspon a les capelles interiors. Davant hi havia hagut el cementiri de l'església. Adossada a la façana sud, darrera l’església, hi ha la rectoria, un edifici molt reformat. A la vorera de davant l'edifici es conserven algunes de les lloses mortuòries que es van extreure del paviment de l'església actual quan es va descobrir la tribuna de la romànica. Adossada a la façana oest de la rectoria hi ha una antiga tina cilíndrica de vi. La rectoria actualment reconvertida en equipament museístic alberga el Museu Rocaguinarda de Terrissa del Països Catalans, un petit museu que compta amb una completa col·lecció d'unes 4.000 peces de terrissa catalana i ceràmica de tots els temps, amb la finalitat de conservar i difondre aquesta tradició popular. | ||||
| ||||
Entre els anys 1835 i 1868, es capgirà la orientació del temple, traslladant l'altar a l'altre extrem de la nau i obrint la portalada actual. És per aquest motiu que la cripta es troba capgirada respecte al temple actual. Junt amb aquestes obres es construí la capella del Santíssim. El 1936, amb la Guerra Civil, el temple fou saquejat i es van destruir els retaules, imatges i mobiliari, tot i que el temple no patí danys considerables. El 1964 arran de la informació proporcionada pel doctor Eduard Junyent i mossèn Pladevall sobre l'antiga existència d'una cripta s’excavà el subsòl de la parroquial apareixent la desapareguda cripta. El 1969 es procedí a rehabilitar-la. S'optà per aprofitar tot l'àmbit excavat com a cripta i sobrepujar el nivell de bona part de la nau i de les primeres capelles laterals a l'alçada del presbiteri, de forma que l'altar es traslladà al bell mig de l'església, sobre la tribuna romànica Les obres quedaren acabades l'any 1971. En aquesta intervenció també s’arranjà la part del darrera de l'església i de la rectoria, on es bastí una façana acabada en merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna romànica. L'any 1988 es col·locà en el temple un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser, provinent de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga. El 1991 es va arranjar el campanar.
|
Curiositats
La Cripta Les primeres notícies de la cripta-tribuna daten de la visita pastoral del bisbe Pere Jaime l'any 1589 el qual parlà de la confraria de l'altar de la Mare de Déu del Roser i de l'existència d'una cripta: "visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment". El 1666 el bisbe Antoni Pascual feu una detallada descripció de la capella de Sant Martí tot dient: "devall lo presbyteri del altar major hi ha una capella molt antiga. Si baixa ab vuyt grahons de una escala de pedra. Està feta dintra a tres naus ab quatre columnes de pedra que las diferencien; per ser lloc tant humit no tenen en ell tovalles ni robas, sols sobre l'altar encara no hi ha ara està una pastereta de fusta sobre daurada y dins de aquella la Imatge del St. De la mateixa manera al un costat un Jesús esculpit a la antigalla y a la altra part una figura de fusta sens daurar ni pintar de St. Antoni Abat y també dos candeleros de bronze ab dos ciris no cremant i llàntia sens cremar ab dos brondoneras de ferro". | |
No és clar que l'anomenada cripta de Sant Andreu fos realment una cripta, és possible que originalment fos una tribuna, tot i que caldria estudiar-ho. L'espai és de planta rectangular i està situada sota el nivell del terra actual de l'església. Té tres naus separades per dues rengleres de columnes, unides entre si per arcs de mig punt i formant trams de volta d'aresta. Sols una de les actuals sis columnes és original, junt amb les adossades al mur de llevant. Una escala tapiada al mur de tramuntana és l'únic testimoni de l'antic accés al nivell superior. Als murs de la cripta on no hi ha columnes adossades, hi ha finestres de doble esqueixada, que foren afegides a l'última restauració. |
Població: Oristà
