Nucli antic de la Fatarella: els perxes ***
L’origen medieval del lloc de la Fatarella cal buscar-lo en la carta de poblament atorgada pels preceptors templers d’Ascó i Riba-roja el 1228, mentre que la carta de poblament de les Camposines, fou atorgada el 1208 pels preceptors de Miravet i Ascó. La població restà sota domini dels templeres fins a l’extinció de l’orde (1317) i continuà en mans dels seus hereus, els hospitalers. Ambdós llocs figuren dins la comanda hospitalera d’Ascó en els censos del segle XIV. Amb la creació de la comanda de Vilalba a la darreria del segle XV, els territoris de la Fatarella hi foren inclosos. A la segona meitat del segle XVI la població de la Fatarella era encara una vila closa que restava emmurallada amb els tres portals originals: el de Can Mossenye (c/Font), Ca la Giralda (c/Prades) i Can Cabús (c/Sant Andreu), actualment desapareguts, malgrat que posteriorment se’n van construir dos de nous: Can Bo (c/ Sant Joan) i Ca la Monja (c/ Vall d'Estudi), i una torre de defensa, que apareix encara en un gravat de 1609, al lloc del santuari de la Misericòrdia.
Aquest nucli antic emmurallat, de carrers irregulars, presenta dintre muralles un element arquitectònic característic: els perxes, que són trams de carrers coberts mitjançant embigats amb arcades de pedra que es van formar al créixer les cases damunt dels carrers. A la Fatarella hi trobem els següents perxes: | ||||||
| ||||||
| ||||||
A la intersecció dels carrers Alt, Sant Andreu i la plaça Major s’obre el Perxe de Ca Belart, configurat per un parell d'arcs apuntats de pedra que serveixen per suportar bigues de fusta mitjançant mènsules de pedra, que al mateix temps reben les altres bigues que conformen el forjat. Al mig hi ha una altra biga creuada com a reforç. Dues portes que donen al seu interior, una adovellada d’arc de mig punt i l’altra de llinda resten tapiades. | ||||||
| ||||||
| ||||||
El Perxe de Ca la Nieves a la confluència del carrer Sant Andreu amb el carrer de Baix.Està configurat per tres arcs, dos de mig punt de diferent alçades i un tercer carpanell, que suporten directament, sense mènsules o biga correguda, les bigues de fusta. Quasi tot el conjunt dels arcs és de carreus, la resta de maçoneria. Hi ha bigues creuades de reforç, algunes noves, de formigó. Al seu interior s'obren portes amb llindes de fusta. El sòl fa pendent, salvat gràcies a esglaons. | ||||||
| ||||||
El Perxe de Ca Mosset o de Ca Bo presenta arc de mig punt en una de les obertures, i biga de fusta, a l'altra. És l’únic portal d’entrada a la població que es conserva. | ||||||
| ||||||
El Perxe de Ca Pellissa és un petit perxe amb un arc apuntat parcial a la part del carrer Alt i una biga de fusta al passatge interior. | ||||||
| ||||||
Al carrer Solà trobem el Perxe de Ca Felip, de considerable fondària conformat per dos trams amb tres arcs, dos d'ells apuntats i el central quasi de mig punt. Estan realitzats en pedra i les parets amb maçoneria. Per sobre es troba un habitatge amb murs de pedra. Les bigues són de fusta, sense mènsules, recolzades sobre els arcs en sentit longitudinals (sentit del carrer). Era un perxe interior de la vila closa, proper a la porta de Vall de l'Estudi. El perxe ocupa una superfície en planta de 54 m2. | ||||||
| ||||||
| ||||||
A l’encreuament del carrer de la Font amb el carrer del Forn trobem el Perxe de Ca Gatet o Ca Pam. Una mica més avall hi havia el portal de Cal Mossenye, avui perdut, que era una de les portes de la vila. És, en la seva major part, de pedra i trossos de maçoneria. Té dos arcs, un apuntat i l'altre carpanell, que serveixen per recolzar les bigues de fusta. | ||||||
| ||||||
El Perxe de la Bufeta és de característiques molt senzilles i es tracta simplement d'un petit embigat de fusta. | ||||||
| ||||||
El Perxe de la Polilla, igual que el Perxe de la Bufeta, constitueix un simple embigat de fusta.
|
