El temple parroquial de Sant Iscle de Vallalta
està dedicat a l’advocació del sant que dóna nom al municipi. Sant Iscle, segons el martirologi romà, patí el seu martiri (llençat a la foguera i decapitat) juntament amb la seva germana santa Victòria durant la persecució contra els cristians decretada per l’emperador Dioclecià a començament del segle IV.
|
Tot i ser un sant nascut a la Bètica romana (Corduba) la seva devoció aviat s’estengué per tota la península, arribant a Catalunya on són nombroses les seves advocacions. Sobretot a la Catalunya vella foren molt venerats i invocats per guarir el mal de pits i per afavorir la lactació dels infants.
|
|
L’església de Sant Iscle de Vallalta
tot i remuntar-se al segle XI, com recorda el primer document escrit que es refereix al poble i que correspon a la consagració del temple (14 d’octubre de 1090) pel bisbe gironí Berenguer Guifré, correspon a una edificació del segle XIX, on destaca l’altar major.
|
L’edifici conserva com a única resta constructiva del primitiu temple un arc i presenta un campanar de torre quadrada, amb dues obertures a cadascun dels costats a la part alta, que allotgen les campanes del cloquer de la vila.
|