|
|
|
|
El Montnegre
, format per roques plutòniques, un clap de pissarres i calcàries a les parts més altes, correspon a la cimera de la serra de Marina
, on el bosc espontani és l’alzinar. De la destrucció d’aquest alzinar sorgeix la pineda de pi pinyer i de pi bord i les brolles. A les parts baixes del massís l’acció de l’home ha afavorit la sureda. La vegetació centreeuropea de roures, faigs i castanyers poblen les cotes més altes.
|
|
La frondositat dels boscos del Montnegre, d’ombrívols i amagats racons plens de torrenteres han facilitat de sempre la imaginació i les llegendes a l’entorn de éssers fantàstics, d’aigües amb propietats màgiques.... relats sobrenaturals abonats per un entorn natural encisador, amb paratges de noms evocadors com el Sot de l’Infern, el Pla de les Bruixes o les Dones d’Aigua.
|
 |
La llegenda conta que: "en aquest paratge on l’aigua havia format un gorg i una caverna hi vivien les dones d’aigua, nimfes d’extraordinària bellesa, que rentaven les seves etèries robes i dansaven les nits de pleniluni al compàs d’una música encisadora. En una d’aquestes nits un pastor de la contrada descobrí aquests éssers fantàstics i enamorant-se d’una d’elles materialitzaren el seu amor. Arribat el moment del part les nimfes, desesperades perquè no sabien com actuar, van demanar ajut a una dona vella que vivia a can Patiràs. En agraïment a la seva ajuda la obsequiaren omplint-li el davantal amb quelcom que no havia de mirar fins arribar a casa. Però no resistí la seva curiositat i mirà què duia; al veure que era segó cregué que s’havien rigut d’ella i ho llençà a la riera tot indignada. A l’arribar a casa les restes de segó que hi havia al davantal s’havien convertit en or, llavors s’entornà a veure si podia recuperar el què havia abocat, es llençà al riu desesperada i com a càstig les aigües l’engoliren
"
|
|
|
|
